Sentiments

Sento que aviat pot canviar la meva vida a millor. No sé el per què, però crec que aviat passarà alguna cosa per bé. A la feina estic bé, a casa amb la meva família estic encara millor i tot que jo no estigui tot lo bé de salut que desitjaria no em puc queixar. Avui, quan escric aquestes línies, estic de torn de nit a la feina, de guàrdia per si passés alguna cosa amb rotatives. És una estona relativament tranquila, que aprofito, un cop feta la meva feina, a llegir, a navegar o a estudiar, malgrat que aquesta darrera opció la tinc aparcada des de setembre. M'he de posar a estudiar perque si no no acabaré el grau de turisme, però acabo derrotat quan arribo a casa i pels matins, que els tinc lliures, aprofito per descansar, potser més del compte.

Com dic, avui ha sigut un dia normalet, 'del montón' que s'acostuma a dir, però no sé per què, la setmana que bé sento que em canviarà la sort. No em vull fer il.lusions de res. el que tingui que venir, si així passa, ja vindrà. Jo, de moment, vaig fent esperant el cap de setmana llarg que tinc de festa.

A llegir

Segons un estudi que ha sortit al rotatiu madrileny Público, el nombre de lector de llibres ha crescut a Espanya en els darrers cinc anys, tot i que encara 4 de cada 10 persones no agafen mai un llibre. Una altra dada significativa és que les dones llegeixen més llibres que el homes.

I que en podem treure de tot això? Que el nivell de cultura a l'estat espanyol ha augmentat.

A casa en tenim molts de llibres, casi tots llegits per més d'un membre de la família, i és una afició que no hem de deixar perdre perque, com jo he dit en més d'una ocasió, la millor escola per aprendre és casa meva.

Actualment, la meva dona, la meva filla i jo estem llegint un llibre, encara que la més forofa és l'Anna, que quan acaba un llibre a l'endemà ja comença un altre. La nena, entre els que té a casa i els que els obliga l'escola, també sempre está llegint, i el que li costa més, tot i que está a l'edat de fer 'el tonto', és el meu fill petit.

A més, qui no vulgui carregar amb un llibre de moltes planes sempre pot accedir, i cada dia és més freqüent, a un llibre electrònic, una eina que cada dia és més popular i en un mateix aparell hi caben més de mil llibres.

Resumint, llegir ens fa lliures, ens immersa en un estat fantàstic molt millor que la realitat. Ens fa treballar el cervell com cap altra cosa. Senzillament, ens teletransporta a un món inimaginable ple d'aventures. I ara, perdoneu, però he de seguir llegint...

Ensurts

Aquesta darrera matinada m'he portat un bon ensurt. Després d'haver arribat a les 3 de la matinada de la feina, he intentat dormir com sempre i al cap d'una estona he notat com el cor m'anava més depressa del que és normal i em costava una mica respirar. Lo de la respiració ja fa dies que em passa. La meva dona ja m'ha dit moltes vegades que hi vagi al metge, i al final li tindré que fer cas.

Avui torno a estar de nit al diari. ja m'he quedat solet del tot fins quarts de 3 de la metinada. A veure avui què passa, si no es repeteix l'ensurt. Demà (que ja és avui) tinc festa perque és Divendres Sant.

A part d'això, em noto tens de nervis un altre cop. No sé si és per això o per què, però noto que no estic a gust amb mí mateix. Intento distreure'm com puc i no pensar en ensurts ni coses rares. Crec que sóc molt jove per estar patint, però és el meu caràcter.

I això que avui (ja ahir) va ser l'aniversari de bodes. 21 anys casat amb l'Anna, la dona que més estimo del món. Ho hem celebrat d'una manera una mica light, però hem dinat tots quatre plegats. A veure com celebrem la festa de demà.

Malsons

Demà toca anar a treballar després d'onze dies entre vacances i festes setmanals. He de dir que no m'han anat malament aquests dies. Al revés, m'han servit per desconnectar de la feina, que era la missió principal d'aquestes vacances.
Però també han hagut dies que millor que no hagués sortit el sol perque tot em sortia malament. El que pitjor porto són les nits. Em costa agafar el son ni amb pastilles ni amb res i dona igual que estigui tranquil que nerviós. De vegades tinc malsons que voldria que no es produïssin i quan em dormo ja és per cansament, pero no descanso.
I demà toca feina, amb una final magnífica de Copa entre el Barça i el Madrid. No sé si la podré veure amb tranquilitat al diari, però sens dubte és per veure-la. De fet, jo en soc una mica neutral, doncs no soc ni del Madrid ni del Barça, però interessa que guanyi l'equip català. Catalunya té manca de bones notícies i a ben segur que un triomf culé supossaria una bona injecció de moral a totes les llars.
Encara que sigui per dues hores, la crisis quedarà aparcada.

Retallades

Hi ha una cosa que no acabo de captar bé. Ara és època de retallades, de crisi, de no tenir diners, etc. Acabo de llegir per internet (dóna igual el mitjà perque tots parlen del mateix tema) que l'Hospital Clínic de Barcelona ha de tancar 71 llits per la retallada sanitària. El que no acabo d'entendre és: faran fora a 71 pacients del Clínic o aquestos llits estan buits i no els ompliran? Després de veure la mani d'ahir a la plaça Sant Jaume, jo em pregunto ¿val la pena la sanitat que tenim a Catalunya? Jo no sé exactament en què consisteixen les retallades perque el conseller de sanitat, Boi Ruiz, mai ha parlat d'acomiadaments en personal fix. El que sí ha dit és que s'ha de rebaixar el nombre d'interins, personal eventual i substitucions. L'altre dia vaig anar al metge i no vaig veure res d'extrany a la consulta. Sempre m'he tingut que esperar un temps perque la meva doctora sempre va amb retard. Això no ha canviat. Em deia un amic que va portar al seu pare a urgències... i el van tractar mitjanament bé, amb un temps d'espera 'normal' i amb una assistència més que correcta. Ressumint, no tenia cap queixa. Jo treballo en un diari. Han jubilat a gent, a uns abans que a altres... però no els han substituit. El paper de les rotatives s'ha encarit i, com expert en el tema, la paginació del diari s'ha reduit per estalviar paper. Hem de fer una mani per denunciar tot això? Nosaltres ens anem sortint i crec que la sanitat també s'en sortirà, però no malgastem els diners. Per cert, un últim apunt: quan em van operar d'una colecistectomia, l'any 2008, si anava per la sanitat pública em donaven quirofan... a un any vista!!! i era una cosa més o menys urgent. Recordo que l'any 2008 governava el tripartit. Pensem una mica en els altres, si us plau.

Frikisme

Em sembla inaudit que un diari que jo el tenia per seriós, independenment de quina sigui la seva línia editorial, com és el Marca, insulti l'honor d'un club rival, en aquest cas el FC Barcelona, per l'anunci que han fet alguns jugadors culers de la mútua Assistència Sanitària, on es veu a cinc d'ells fent la maneta on dins hi han unes lletres pintades. A Marca creuen que és pel 5-0 que va fer el Barça al Madrid en partit de lliga al Camp Nou aquesta temporada, i per això es valen d'insults perque se senten ofesos.

Primer, el futbol és només un joc, una distracció que mou molts diners a tot el món, però no és comparable a aspectes més seriosos. Crec que el director de Marca ha filat molt prim amb la seva portada perque ells mateixos han fet portades molt més ofensives contra el Barça. Recordo una, ja fa temps, que es referia a la eliminació del Madrid en una Copa d'Europa. Lògicament, des de Barcelona es destacava i es magnificava aquella derrota continental, però sense arribar a l'insult. Marca va 'dedicar' una portadeta als mitjans esportius catalans dient: "No me reiré de los males ajenos". Han perdut el nord aquestos madrilenyos.

Jo creia que amb la sortida del diari del ja ex director Eduardo Inda, un 'terrorista' de les lletres, la cosa canviaria, però veig que el to del Marca és igual. És frikisme pur.

A nosaltres, els de l'altra banda de la meseta, ens ha de donar igual el que facin allà, però no podem permetre que ens insultin, al Barça, a l'Espanyol o a qui sigui.

10-A

Aquest diumenge es farà el referèndum sobre la independència de Catalunya. Aquesta votació no és vinculant però serà un bon baròmetre per conèixer quina és la voluntat del poble de Catalunya. A nivel particular m'identifico més amb la independència, no per ser separatista, que no ho soc, sino perque crec que ens aniria millor que ara. Tot es quedaria a casa, impostos, arancels, tributs, paperassa... I vaig més enllà, penso que Espanya no vol que siguem independents perque ella sí que aniria a pitjor. I lògicament no els interessa.

De tota manera, s'ha de respectar que hagi gent que estigui en contra d'aquesta votació. De fet, ja n'hi han previstes manifestacions d'anti independentistes per Barcelona. A la resta de Catalunya no ho sé si hi haurà 'contravotacions'.

Una cosa em sorprèn: encara que sigui per aquest referèndum, la majoria de partits polítics estan d'acord en fer aquesta votació, inclós el PSC. Però l'autèntic guanyador serà Catalunya. Que almenys per una causa estiguem tots d'acord.

Preocupacions

Jo sóc una persona molt insegura, nerviosa, patidora... i qualsevol cosa em provoca estrès i angoixa. Moltes vegades em podria estalviar aquest patiment, però un ha nascut així i així moriré. Explico tot això perque avui he conegut que el meu fill te una petita lesió a les cervicals, No és res greu, però després de tant de temps investigant per què es mareja i li fa mal el cap, avui he respirat amb una mica de tranquilitat. Conèixer el diagnòstic, per bò o menys bò que sigui, ja provoca que el cos es relaxi una mica. Sabent el problema podem atacar la solució. I en aquest cas, la solució no és dolenta.

De tota manera, tot això em dona què pensar. Potser estem sobrecuidant els fills? Estem molt a sobre? Cadascú té la seva manera de portar casa seva. Nosaltres tenim dos fills, els protegim perque encara són menors, però quan siguin majors d'edat també els cuidarem. És la nostra obligació com a pares. El cas del meu fill Sergi m'ha fet obrir una mica els ulls en aquest sentit. Les preocupacions que provoquen els fills, si tenen un final que no és dolent, no tenen perque produir-se.

Jo miro de relaxar-me quan puc, bé a la feina, a casa... on sigui, però està clar que la millor manera de estar en un estat de tranquilitat és quan un està de vacances. Per sort, a la meva empresa tenim unes vacances 'elàstiques': les podem agafar quan vulguem al llarg de l'any, sempre i quan quadrin les festes dels altres companys. Jo les agafo alternades al llarg de l'any menys al juliol, que ja m'han dit que puc fer tres setmanes. Així, cada dos mesos tinc al menys una setmaneta de vacances. És una tàctica que a mí em funciona i mentre pugui fer-la, així ho faré. Perque una cosa está molt clara: preocupacions, les mínimes. O no?

Pensaments del dia

Avui la notícia estrella de la jornada ha estat l'anunci de que Zapatero no es tornarà a presentar a la reelecció a la Presidència del Govern. Uns l'han titllat de que ara és el pitjor moment per anunciar-la; uns altres han defensat la valentia de Zapatero per dir-ho en aquests moments de crisi. Jo el titllo de poruc.

Por d'enfrontar-se realment al que ha de venir. Zapatero anuncia que s'en va un any abans de les eleccions i amb la taxa d'atur més alta d'Europa, el 20,5%. Por perque no s'atreveix a enfrontar-se a la crisi mentre altres, com passa a Catalunya, el Govern de Mas intenta com sigui posar fre a més impostos, tal com volen des de Madrid, havent rebut una herència nefasta del tripartit.

De tota manera, si no està Zapatero estarà Rubalcaba o Chacón, que és el mateix. Per cert, no veig jo a una catalana dirigint Espanya.

I tot això ha passat el dia abans de la gran festa que CiU farà avui a la Ciutadella. Espero que tot surti molt bé.

De la resta de la jornada destaca la inesperada derrota per 0-1 del Real Madrid a casa amb l'Sporting, resultat que combinat amb el triomf del Barça a Vila-real per 0-1 dóna la més de mitja lliga al conjunt de Pep Guardiola. És una més de les victories catalanes a Madrid. Ara només falta que Madrid ens pagui el que ens deu per poder fer front a la crisi amb menys patiment.

I ara tinc una ratet per seguir llegint el llibre de la Edurne Pasaban. Fantàstic.

Llibres

Aquest conjunt de fulles de paper impreses torna a tenir molt protagonisme. En temps de xarxes socials, e-books i altres parafernàlia informàtica, els llibres, tal com han sigut des de sempre, tornen a estar de moda.

Ja es bò que es llegeixi, sobre tot els més petits de la casa, però els adults hauriem de llegir, com a mínim, un parell de llibres l'any, segons recomanen els experts. Dic això perque dos companys de la meva feina acaben de publicar dos interessants llibres. Un és de còmics i l'altre parla del Barça. I dic això perque torna a haver interès per escriure. Tothom ho pot fer. De fet, ja ho fan als blocs. La gent escriu de tot, però el que més hi trobem són vivències personals.

La gent vol llegir i, sembla, que tambè vol escriure. Jo tinc començat un llibre de contes esportius, però el tinc aturat. Em manca inspiració per continuar. Estic embolicat amb moltes batalles i no trobo forat per continuar-lo. Però tinc aquest bloc, on la gent pot seguir el que faig a la meva vida quotidiana.

Per acabar, i resseguint el fil dels llibres, diré que estic llegint un de molt bò: 'Catorce veces ocho mil', d'Edurne Pasaban, l'alpinista vasca que ha pujat totes les muntanyes de la terra que passen dels 8.000 metres. Parla de vivències pròpies, de com es programa una cordada, de com es viu a l'alta muntanya... El recomano perque a mi m'estàn enganxant.