Avui ha estat un mal dia. A mig matí m'han comunicat la mort d'un company de feina, bon amic de la meva família i un gran periodista. Ricard era alguna cosa més que tot aixó. La veritat és que no puc lligar paraules. Ha estat un cop tant fort que no puc ni agraïr-li, ara que ja no hi és, totes les coses que ha fet per mí o per al meu pare. Tinc el cor encongit, i molt. Un sentiment de tristor que vaig arrossegant des de que m'han comunicat la seva pèrdua.
Però al mateix temps també sóc feliç. Feliç perque ell ha fet el que volia en aquesta puta vida, la vida que la mort ens arrebata casi sense avisar. Estic feliç perque Ricard va ser el centre de tots els seus amics i companys. Feliç perque el portarem sempre dins nostre, al nostre cor, fins que la maleïda mort s'ens emporti també a nosaltres el dia que ella decideixi. Llavors també estaré content perque em retrobaré amb el company, amic i col.lega que va marxar sense fer soroll. Com sempre havia fet.
Ricard, tots t'estimem.
21/10/08
9/10/08
La felicitat no es paga
Després de molts dies sense escriure aquí avui m'he decidit a tornar-ho a fer. no és que hagi passat res especial per haver deixat d'escriure al blog, però la veritat és que no en tinc gaire temps. M'he ficat a estudiar una assignatura universitària, de documentació, i aixó em provoca que vagi una mica de cul, cosa que de tota manera agraeixo perque em permet desconnectar d'altres coses.
Com dic al títol, la felicitat no es paga ni amb diners. Avui ha estat un dia especial tant per mí com per al meu pare. Hem rebut la visita d'un vell col.lega seu que està preparant un llibre i el meu pare li ha donat infinitat de dades.
La cara de felicitat que tenia el meu pare de veure com encara hi ha gent que s'enrecorda d'ell i li fa petits, però importants, encàrrecs periodístics no tenia preu. Li han ficat gasolina per uns mesos. No sabeu lo agraït que estava el pare amb aquesta visita. Jo, només de veure'l, m'ha canviat el xip i fins i tot ja em trobo més bè.
I és que veure contenta a una persona de 90 anys no té preu. I lo fàcil que és.
Com dic al títol, la felicitat no es paga ni amb diners. Avui ha estat un dia especial tant per mí com per al meu pare. Hem rebut la visita d'un vell col.lega seu que està preparant un llibre i el meu pare li ha donat infinitat de dades.
La cara de felicitat que tenia el meu pare de veure com encara hi ha gent que s'enrecorda d'ell i li fa petits, però importants, encàrrecs periodístics no tenia preu. Li han ficat gasolina per uns mesos. No sabeu lo agraït que estava el pare amb aquesta visita. Jo, només de veure'l, m'ha canviat el xip i fins i tot ja em trobo més bè.
I és que veure contenta a una persona de 90 anys no té preu. I lo fàcil que és.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)