Records

Feia dies que no escrivia per aquí. No en tenia ganes. No acabo d'estar bè del tot, em falta una mica de motivació per fer les coses... No sé el que es, però em noto una mica com buit. Amb la familia estic normal tirant a molt bè (sort de la dóna i els nens); amb els amics tambè em trobo a gust, sobre tot quan organitzem algun sopar; a la feina no tinc motius per queixar-me però... em falta alguna cosa.

Potser ara començo a treure la pèrdua del meu pare, tot i que ja fa temps que va morir. Però el fet d'anar al seu pis, que és meu, recollir el correu de la bústia, mirar que tot estigui en ordre... tot això em dona què pensar. Ara vull fer reformes a aquest pis, reformes necessàries perque el llum no està bè i la cuina i el bany s'han de fer de nou... I això m'obliga a fer 'neteja'. Què faig amb tots els seus premis? Què faig amb els àlbums de fotos? Què faig amb la pila de llibres que hi ha? Tot són records, uns més apreciats que d'altres, però tot em recorda al meu pare i ara mateix sense això a la meva vida li faltaria una mica de sentit.

Potser és això el que em passa. El fet de pensar en què fer amb tot això em menja per dins. Però tard o d'hora ho tindré que fer. Tinc que fer el cor fort i fer-ho d'una vegada.

Espero que un cop hagi passat aquest mal tràngol d'eliminar records jo trobi la pau interior que ara mateix noto que em falta. Però no serà gens fàcil.

Un home de la casa

Feia dies que no entrava a escriure. He estat de vacances, em vaig reincorporar el passat dimecres a la feina i, la veritat, no trobava ganes de posar-me a escriure. Avui estic treballant de nit i aprofito que ja he fet tota la feina per relaxar-me una mica per aquí.
Aquests dies he sentit moltes coses del nou govern català d'Artur Mas, però la que més m'agradat és la del nou secretari general de l'Esport, Ivan Tibau. un gran amic de l'esport català, expert esportista que també ha fet les seves passes com a polític sent regidor de l'ajuntament de la seva ciutat, Lloret de Mar.
Tibau és un home jove, de plena confiança de la cúpula política del nostre govern i que té arrelat molt intensament el sentiment català dins seu. Tibau va guanyar el mundial B d'hockei patins a Macau i va dir al seu dia que no jugaria més amb la selecció espanyola, argument, entre d'altres coses, que al final li ha valgut ser anomenat nou secretari general de l'esport.
No tindrà una feina fàcil, tot el contrari, però entre tots l'ajudarem a pujar l'esport català el més amunt possible. Felicitats Ivan Tibau

Un cor gran, un gran cor

Avui, 6 de gener, he fet 48 anys. Una jornada molt especial perque no nomès és el meu cumpleanys, sino que també és el dia de Reis. Ho hem celebrat com deu mana, amb regals i rauxa a dojo, però el que més m'agradat de tot no han estat ni els regals ni passar el dia amb la família, sino la quantitat de gent que s'ha enrecordat de mi en un dia tan especial. La veritat, jo no creia que tindria tanta gent al meu voltant. Amics, companys de feina, família... tots m'han felicitat en un nombre que jo ni haigués imaginat mai... Jo tinc el cor gran, però tots ells han demostrat tenir un gran cor.
De tota manera ha estat el meu primer cumpleanys sense el meu pare. Ha sigut dur disimular el fet que ja no està amb nosaltres, amb mi, però crec que he fet bé el meu paper. M'enrecordat d'ell i crec que des d'el cel em fa un regal cada dia.
No vull acabar la jornada de manera trista, així que lo millor serà aparcar sentiments pels que ja no estan i segur amb els vius, que són, al cap i a la fi, amb qui tinc que conviure cada dia. Ara, per sopar, tornarem a celebrar el cumpleanys els quatre de casa, perque tots ells també tenen un gran cor.