No volia acabar l'any 2010 sent tan pesimista. Voldria que tot alló que no hem pogut assolir aquest any ho poguem fer el nou 2011. Una cosa està clara, que ni Zapatero, Ni Rajoy ni ningú ens treurà la il.lussió de que els nostres desitjos es facin realitat el nou any. 2010 ha sigut l'any del canvi a la casa gran de Catalunya, la Generalitat. Confio, i com jo molta gent del nostre país, en que aquest canvi segueixi en marxa al llarg de 2011.
Respecte a l'esport, que encara que no parli gaire per aquí és el 'meu' tema, dir que serà complicat igualar els èxits de 2010, però aixó ha de marcar un inici de noves victòries i rècords en tot l'àmbit esportiu. I no em vull oblidar dels 14 vaixells que passaran aquesta nit de Cap d'Any al mig de la mar.
Per tots ells, per tothom, FELIÇ ANY 2011
31/12/10
30/12/10
Em nego a retirar-me el 2030
Desprès de que el Pacte de Toledo aprovés que la edat de jubilació sigui al 67 anys, ahir vam conèixer que aquesta mesura estarà a ple rendiment l'any 2027. Jo he fet els meus càlculs i, en teòria, em tocaria jubilar-me l'any 2030, any en que faré els 67 anys. Però jo em nego en rodó a esperar tants d'anys per tenir el retiri daurat. Com que he fet càlculs tenint en compte els meus estalvis, la meva edat i el meu patrimoni, crec que no esperaré tan tard. Per sort, el meu futur en aquest sentit no pinta gaire negre. Clar que tot pot canviar.
Zapatero assegura que "tothom està d'acord en que s'ha de reformar el sistema de pensions". Jo hi estic a favor en que hi hagin reformes en aquest sentit, però no d'aquesta manera. Penso que hi han d'haver altres alternatives abans que perjudicar la salut del futur de la anomenada tercera edat.
És una més del testament polític del PSOE. Vol lligar quan abans totes aquestes mesures impopulars que el dirigiran cap a una derrota històrica en les properes eleccions generals. Al menys estan fen vots perque així sigui. Clar que si no surt Zapatero, sortirà Rajoy. Com diria un amic meu, "me voy de Guatemala y me meto en Guatepeor".
Crec que aquest país mereix un respecte de cara al seu futur, i mesures com les pujades bàrbares de la llum, la benzina i el retard en la jubilació fins els 67 anys passaran factura.
Impressionant la BWR
Aquest matí hem anat el meu fill Sergi i jo a veure l'ambient que es respirava a la Barcelona World Race de vela. És un espectacle autèntic. Hem flipat com mai amb els vaixells que demà començaran la volta al món sense escales, una cosa a l'abast de molt poca gent. Per aixó de la importància d'aquesta prova, una de les més importants del calendari de la vela mundial.
Hem visitat al nostre amic Jaume Soler i després hem anat a la carpa, on hi ha un munt d'activitats per tothom, especialment pels més menuts. Finalment hem anat a la dàrsena on es troben tots els vaixells que faran la competició. Impressionat de veritat. Són autèntics Fòrmula 1 de la mar i la gent es mostrava sorpresa per cóm són aquestes naus.
ha estat una matinal frutífera, hem gaudit com mai i ara toca esperar la sortida, que es farà dema a la 1 del migdia. Molta sort a tots.
Les fotos de la visita a la web: http://picasaweb.google.com/jmmiedes/VisitaALaBWR#
29/12/10
Quina 'jeta' senyor ministre
El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, raona que la megapujada del rebut de la llum, prevista pel mes de gener, és comparable "al preu d'un café". O sigui, que un café és el mateix que el 9,8% d'increment. Es increible que un senyor que té carrera universitària (o al menys així ho crec jo, perque ja no em sorprèn res) valori nimiament aquesta pujada, una de les més fortes de la darrera dècada. A sobre, Sebastián assegura que "es possible que aquest augment no sigui l'únic previst per principis d'any.
Sebastián minimitza tot aixó perque segurament ell no paga un rebut de llum des de fa temps. Amb el mega sou que té de ministre, a quí l'importa? Al poble, que el bombin. Com sempre, les punyalades venen de Madrid.
Jo, com usuari, lògicament no estic gens d'acord amb una pujada del 9,8%. A mi no només no em pugen el sou, sino que m'el congelen. Amb aquesta regla de tres, anem sumant...
De moment, els socialistas ( o millor dit, el famós tripartit) ja ha sortit de la Generalitat. Ara falta saber si els de l'Ajuntament també marxaràn (així confio jo) i, per últim, només quedará La Moncloa. Clar que el candidat a ser el nou inquilí de la presidència del Govern tampoc té gaire credibilitat. Però, de moment, ja ens han clavat una punyalada.
Sebastián minimitza tot aixó perque segurament ell no paga un rebut de llum des de fa temps. Amb el mega sou que té de ministre, a quí l'importa? Al poble, que el bombin. Com sempre, les punyalades venen de Madrid.
Jo, com usuari, lògicament no estic gens d'acord amb una pujada del 9,8%. A mi no només no em pugen el sou, sino que m'el congelen. Amb aquesta regla de tres, anem sumant...
De moment, els socialistas ( o millor dit, el famós tripartit) ja ha sortit de la Generalitat. Ara falta saber si els de l'Ajuntament també marxaràn (així confio jo) i, per últim, només quedará La Moncloa. Clar que el candidat a ser el nou inquilí de la presidència del Govern tampoc té gaire credibilitat. Però, de moment, ja ens han clavat una punyalada.
25/12/10
Em falta un
Avui és dia de Nadal. Hem celebrat aquesta diada amb la família, els nens han obert els regals que els hi ha portat el Pare Noel. Fins aquí, tot fantàstic, com cada família mitjana de Catalunya. Però aquest any en faltava un membre. És el primer Nadal sense el meu pare. Era vellet, però amb molta energia. Sempre, després de dinar a casa dels meus sogres, passavem per casa seva a saludar-lo i a felicitar-li les festes. Aquest any no ha pogut ser, però sí estic segur que ell ha celebrat el Nadal amb nosaltres, malgrat que no poguem veure'l.
Avui és un dia una mica trist per mi per aquesta raó. Son dates de felicitat, pau, amor i, sobre tot, consumisme. No ha hagut regal per a ell, és veritat, però ell té i tindrà sempre el millor regal que li podem oferir: el nostre amor.
Voldria que els meus fills tinguin en compte que el seu avi era una gran persona encara que aquest any s'han quedat sense el seu regal, sempre en forma de diners perque mai sabia qué regalar als seus néts.
Papa, mama, allà on estigueu, Bon Nadal de part dels vostres fills i néts.
Avui és un dia una mica trist per mi per aquesta raó. Son dates de felicitat, pau, amor i, sobre tot, consumisme. No ha hagut regal per a ell, és veritat, però ell té i tindrà sempre el millor regal que li podem oferir: el nostre amor.
Voldria que els meus fills tinguin en compte que el seu avi era una gran persona encara que aquest any s'han quedat sense el seu regal, sempre en forma de diners perque mai sabia qué regalar als seus néts.
Papa, mama, allà on estigueu, Bon Nadal de part dels vostres fills i néts.
24/12/10
Les pors d'Artur Mas
Avui m'han sorprés una mica les declaracions del nou president de la Generalitat, Artur Mas, sobre una hipotètica gran victòria del Partit Popular a les properes eleccions generals. Mas ha dit, literalment, que "Déu ens ajudi si el PP treu majoria absoluta".
Jo entenc al senyor Mas perque pels interessos de Catalunya, una majoria absoluta del PP seria fatal. No seria d'extranyar que al pacte que van signar ahir amb el PSC per assegurar la elecció de Mas com a president de Catalunya hi hagués alguna 'esmena' referent a evitar el triomf majoritari (ho diuen les enquestes avui mateix) del PP.
Respecte al futur de Catalunya, Mas diu que treballará les relacions amb Zapatero, però sense donar-li la màniga. "mantindré una prudent distància", ha dit Mas a TV3.
Jo també tinc por de que el PP assoleixi una majoria absoluta en les eleccions generals, més que res perque sortiriem clarament perjudicats en moltes matèries. Per aixó estic convençut del treball que farà Artur Mas en aquest sentit.
Jo entenc al senyor Mas perque pels interessos de Catalunya, una majoria absoluta del PP seria fatal. No seria d'extranyar que al pacte que van signar ahir amb el PSC per assegurar la elecció de Mas com a president de Catalunya hi hagués alguna 'esmena' referent a evitar el triomf majoritari (ho diuen les enquestes avui mateix) del PP.
Respecte al futur de Catalunya, Mas diu que treballará les relacions amb Zapatero, però sense donar-li la màniga. "mantindré una prudent distància", ha dit Mas a TV3.
Jo també tinc por de que el PP assoleixi una majoria absoluta en les eleccions generals, més que res perque sortiriem clarament perjudicats en moltes matèries. Per aixó estic convençut del treball que farà Artur Mas en aquest sentit.
Mas, president. El millor regal de Nadal
Artur Mas ja és el 129è president de la Generalitat. Ara toca esperar anomenaments de consellers, preparació del nou govern, etc. etc. Els ciutadans que anem a peu estem convençuts que ja s'han acabat els 'guirigais' del tripartit que, per sort, ja ha mort. Crec que han sigut 4 anys de desgovern perque, la veritat, no han fet res de bò.
Ara la esperança es diu CiU. Jo soc fidel a aquesta formació política. Ni ho nego ni m'amago, i penso que el color que veurem a partir de ja mateix és el verd esperança. Per començar, i només és una pedra de toc, la famosa 'setmana blanca' escolar només durarà un any, el 2011, perque ja és segur que hi haurà reforma en matèria escolar en el nou govern català.
Aires nous arriben a Catalunya i confiem que hi siguin, com a mínim, els propers 4 anys.
Clar que no tot seràn flors i violes. Artur Mas haurà de despatxar i lluitar amb fermessa, per exemple, amb l'Estatut, amb la immigració il.legal... amb moltes coses es trobarà pals a les rodes, però estem segurs que lluitarà per la millor solució possible. Aquest és el meu somni d'avui.
Que tothom passi aquestes festes el millor que pugui, que ens porti més amor i pau que mai i que siguen més feliços l'any 2011. Bon Nadal
Ara la esperança es diu CiU. Jo soc fidel a aquesta formació política. Ni ho nego ni m'amago, i penso que el color que veurem a partir de ja mateix és el verd esperança. Per començar, i només és una pedra de toc, la famosa 'setmana blanca' escolar només durarà un any, el 2011, perque ja és segur que hi haurà reforma en matèria escolar en el nou govern català.
Aires nous arriben a Catalunya i confiem que hi siguin, com a mínim, els propers 4 anys.
Clar que no tot seràn flors i violes. Artur Mas haurà de despatxar i lluitar amb fermessa, per exemple, amb l'Estatut, amb la immigració il.legal... amb moltes coses es trobarà pals a les rodes, però estem segurs que lluitarà per la millor solució possible. Aquest és el meu somni d'avui.
Que tothom passi aquestes festes el millor que pugui, que ens porti més amor i pau que mai i que siguen més feliços l'any 2011. Bon Nadal
23/12/10
Pacte amb el diable o solució?
L'acord al que han arribat CiU i PSC per facilitar la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat es pot interpretar de moltes maneres. Jo el califico com un pacte amb el diable, doncs 'l'enemic' polític de CiU es pot convertir, amb la ja segura abstenció del PSC en la investidura d'avui, en la solució del futur de Catalunya. De tota manera, no deixa de ser tanmateix una solució definitiva per tirar endevant un nou projecte de govern.
L'acord entre Mas i Nadal inclou que ambdós partits consensuaran, entre altres coses, qualsevol reforma del marc estatutari i constitucional, i la convocatòria d'una cimera per tractar la crisi econòmica. Aquest acord és previst que es signi avui mateix, abans de la votació definitiva al Parlament.
Particularment, crec que era necessari aquest pacte entre ambdós partits per garantir la estabilitat del país. Confio, i molt, en la tasca d'Artur Mas i del seu equip de govern, però tinc la incertessa de veure com respondrà el PSC a qualsevol esmena que faci CiU com partit que governa.
Els dubtes s'aniran esvaïnt els proxims quatre anys.
L'acord entre Mas i Nadal inclou que ambdós partits consensuaran, entre altres coses, qualsevol reforma del marc estatutari i constitucional, i la convocatòria d'una cimera per tractar la crisi econòmica. Aquest acord és previst que es signi avui mateix, abans de la votació definitiva al Parlament.
Particularment, crec que era necessari aquest pacte entre ambdós partits per garantir la estabilitat del país. Confio, i molt, en la tasca d'Artur Mas i del seu equip de govern, però tinc la incertessa de veure com respondrà el PSC a qualsevol esmena que faci CiU com partit que governa.
Els dubtes s'aniran esvaïnt els proxims quatre anys.
21/12/10
Tren d'alta velocitat
Ahir es va estrenar el tram Figueres Vilafant-França d'alta velocitat. És una gran notícia perque, per fí, Catalunya estará connectada amb el país veí per un tren ràpid i segur com és el TAV. De tota manera, queda pendent la connexió entre Barcelona i Figueres, que no se sap encara quan es possarà en pràctica. Tot i aixó és un gran pas endevant per millorar les connexions internacionals i retallar el temps entre París i Barcelona.
El tren sempre ha sigut un mitjà que he estimat prou. El meu avi, pare del meu pare, era ferroviari en la antiga MZT, Madrid-Zaragoza-Alicante, avantpassat de la RENFE, i potser per aquesta raó li tinc més simpatia. Certament el tràfic ferroviari ha millorat molt des de que Barcelona i Sevilla foren designades seus dels Jocs Olímpics i de la Expo Internacional l'any 1992, respectivament, però encara falta feina per fer. La Sagrera, amb un model d'estació futurista i al mateix temps pràctica, és el punt culminant d'una obra que ens facilitará a tots els catalans els viatges sobre dues vies de ferro.
Jo confio en que el futur govern catalanista d'Artur Mas acceleri els terminis i que quan més aviat millor poguem anar de Barcelona a París en menys de 6 hores.
El tren sempre ha sigut un mitjà que he estimat prou. El meu avi, pare del meu pare, era ferroviari en la antiga MZT, Madrid-Zaragoza-Alicante, avantpassat de la RENFE, i potser per aquesta raó li tinc més simpatia. Certament el tràfic ferroviari ha millorat molt des de que Barcelona i Sevilla foren designades seus dels Jocs Olímpics i de la Expo Internacional l'any 1992, respectivament, però encara falta feina per fer. La Sagrera, amb un model d'estació futurista i al mateix temps pràctica, és el punt culminant d'una obra que ens facilitará a tots els catalans els viatges sobre dues vies de ferro.
Jo confio en que el futur govern catalanista d'Artur Mas acceleri els terminis i que quan més aviat millor poguem anar de Barcelona a París en menys de 6 hores.
18/12/10
Que agafem el transport públic???
Aixó és el que volen al consistori de Barcelona, però les noves tarifes em sembla que faran que més d'un decideixi pujar-se a la bicicleta o caminar una estoneta per no pagar el bitllet de bus o metro pel seu excessiu preu.
I es que la pujada del 3 i escaix farà molt de mal a nombroses famílies. La tarja T-10, la que més utilitzen els usuaris de bus i metro de Barcelona, costará, a partir de gener, 8,25 euros. Una passada de preu tenint en compte la crisi que ens afecta de ple.
Logicament, si s'encareixen les tarifes de TMB també pujen les del taxi, encara que aquest servei ens té acostumats a que ens atraquin per sistema, doncs el seu servei ja és massa car. Agafar un taxi és un autèntic luxe.
Vist tot aixó, i amb les ganes que té l'Ajuntament de Jordi Hereu de recaptar diners per tot, només ens cal que aviat hi hagi un canvi de criteris dins l'Ajuntament. I és que el senyor Hereu s'està guanyant a pols que perdi l'alcaldia en les properes eleccions municipals. Si nosaltres, els ciutadans, tenim dos dits de front, el canvi està cantat.
I es que la pujada del 3 i escaix farà molt de mal a nombroses famílies. La tarja T-10, la que més utilitzen els usuaris de bus i metro de Barcelona, costará, a partir de gener, 8,25 euros. Una passada de preu tenint en compte la crisi que ens afecta de ple.
Logicament, si s'encareixen les tarifes de TMB també pujen les del taxi, encara que aquest servei ens té acostumats a que ens atraquin per sistema, doncs el seu servei ja és massa car. Agafar un taxi és un autèntic luxe.
Vist tot aixó, i amb les ganes que té l'Ajuntament de Jordi Hereu de recaptar diners per tot, només ens cal que aviat hi hagi un canvi de criteris dins l'Ajuntament. I és que el senyor Hereu s'està guanyant a pols que perdi l'alcaldia en les properes eleccions municipals. Si nosaltres, els ciutadans, tenim dos dits de front, el canvi està cantat.
17/12/10
Nova era
Després de molt temps sense escriure en aquest bloc, avui m'he decidit a fer-ho perque hi han canvis a la meva vida. Hi han coses que m'han fet valorar molt el meu entorn i ara crec que és el moment de possar en pràctica noves idees.
No és que faci un canvi radical a la meva vida, no. Jo seguiré fent el mateix, treballar al diari Mundo Deportivo, com faig des de 1984 (ja ha plogut), cuidar la meva família, disfrutar dels meus dos nens (segueixen creixent però per mi sempre seràn els dos nens de casa). Però hi ha un canvi, potser una mica radical, però per mi és un pas endevant a la meva vida. He decidit recolçar unes idees catalanes que crec son convenients en la vida actual. Les darreres eleccions al Parlament català m'han fet veure coses que abans no hi veia. Ara estic segur de fer aquest pas perque crec i estic convençut, que tot serà millor a partir d'ara. Resumint, que ara soc convergent. Sí, m'acosto molt a les idees i propostes que té el senyor Mas i tot el seu equip de CiU. I he decidit que intentaré participar en la mida que pugui, aportant el meu petit granet de sorra per fer crèixer el nostre país al costat de CiU.
Per mí és una cosa sèria tot aixó. Depend el nostre futur i el de la meva família. Ojalà que tot vagi sobre rodes perque em sembla que m'he ficat en un bon sidral, tot i que, repeteixo, estic convençut de fer el que he fet.
Potser aquesta ha sigut una de les decissions més complexas que he hagut de prendre a la meva vida, comparables a la de casar-me o tenir fills, però estic segur que no m'equivocat, tot i que el temps ho dirà.
Respecte a la meva vida he de dir que estic millor de tots els meus mals. La depre, per fi, va cap avall i m'han reduït les pastilletes. De la dieta... bé, la vaig fent tot i que em costa moltissim seguir-la. El golf el tinc aparcat sine die perque ara aprofito que el meu fill Sergi fa clases de tennis per poder entrenar a pàdel, un esport que desconeixia i que m'està captivant cada cop més. Total, que les coses sembla que van pel bon camí.
Ah, per cert, no em volia oblidar del meu pare, mort ja fa uns mesos, que des d'el cel m'ha enviat un bonic i pràctic regal de Nadal. Els meus ja saben de què parlo.
No és que faci un canvi radical a la meva vida, no. Jo seguiré fent el mateix, treballar al diari Mundo Deportivo, com faig des de 1984 (ja ha plogut), cuidar la meva família, disfrutar dels meus dos nens (segueixen creixent però per mi sempre seràn els dos nens de casa). Però hi ha un canvi, potser una mica radical, però per mi és un pas endevant a la meva vida. He decidit recolçar unes idees catalanes que crec son convenients en la vida actual. Les darreres eleccions al Parlament català m'han fet veure coses que abans no hi veia. Ara estic segur de fer aquest pas perque crec i estic convençut, que tot serà millor a partir d'ara. Resumint, que ara soc convergent. Sí, m'acosto molt a les idees i propostes que té el senyor Mas i tot el seu equip de CiU. I he decidit que intentaré participar en la mida que pugui, aportant el meu petit granet de sorra per fer crèixer el nostre país al costat de CiU.
Per mí és una cosa sèria tot aixó. Depend el nostre futur i el de la meva família. Ojalà que tot vagi sobre rodes perque em sembla que m'he ficat en un bon sidral, tot i que, repeteixo, estic convençut de fer el que he fet.
Potser aquesta ha sigut una de les decissions més complexas que he hagut de prendre a la meva vida, comparables a la de casar-me o tenir fills, però estic segur que no m'equivocat, tot i que el temps ho dirà.
Respecte a la meva vida he de dir que estic millor de tots els meus mals. La depre, per fi, va cap avall i m'han reduït les pastilletes. De la dieta... bé, la vaig fent tot i que em costa moltissim seguir-la. El golf el tinc aparcat sine die perque ara aprofito que el meu fill Sergi fa clases de tennis per poder entrenar a pàdel, un esport que desconeixia i que m'està captivant cada cop més. Total, que les coses sembla que van pel bon camí.
Ah, per cert, no em volia oblidar del meu pare, mort ja fa uns mesos, que des d'el cel m'ha enviat un bonic i pràctic regal de Nadal. Els meus ja saben de què parlo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)