28/6/08

Cicles

És curiós aixó de la vida. Ningú demana nèixer, però ens creen. Ho hem d'acceptar. De petits la única cosa que podem triar és el motiu de per què plorem, gana, dolor, que ens agafin... De més grans, ja ni aixó. Els pares sempre ens diuen que no tenim la raó i que hem de fer el que ells creuen que és el millor. Pot ser. Quan ja entrem en la edat adulta, som uns petits boixos que ho veiem tot molt rosa, però les bofetades cauen una rera l'altra. és la manera d'aprendreI quan se supossa que hem assentat el cap, ja s'ens ha passat l'arròs, com vulgarment es diu. Vull dir que ja no podem tornar enrera i no ens queda més remei que tirar endevant.

Dic tot aixó perque la vida és plena de cicles. Ara m'ha tocat viure el cicle de la maduressa física i intelectual. Quines coses que escric. Jo dient que ja sóc madur. Ho penso i m'en ric de mí mateix.

De tota manera, aquesta fase no la puc canviar. Tinc moltes lluites i baralles amb la vida, i de moment ja porto alguna guanyada. No em puc queixar de la feina que tinc, tampoc de la meravellosa família que hem fabricat i tampoc de l'època que m'ha tocat viure.

Estic escrivint sense cap guió establert. Tot aixó està fluint del meu cervell cap l'ordinador amb la finalitat que tinc de comunicar coses. I haurà algú que llegirà aixó i pensarà que em falta un bull o un cargol. Pot ser. Però aquest cicle de vida que estic vivint comença a ser dels millors de la meva vida. I per aixó no voldria tornar enrera. Però sempre va bè tocar fusta.

21/6/08

Decisions

En el moment en que naixem ja hem d'aprendre a decidir. Quan plorar, quan menjar... I quan els nanos es fan més grans, per decidir el que faran, anar a la universitat o formació professional...

La vida esta plena de conceptes que requereixen decissions, en molts casos, immediates o dràstiques. Jo estic passant per una fase de la meva vida que no necessito exprimir-me gaire el cervell per saber què és el que tinc que fer en cada moment, però reconec que hi ha moments que adhuc por ser dur.

Val a dir que ara em preocupen més els meus nanos que jo mateix. La nena, que és la gran, està en ple procès de canvis hormonals i físics. Aixó comporta, a més, un extra d'adrenalina, doncs veu la vida com més complicada... i ens la fa complicar a nosaltres. El nen, que farà 10 anys, també té el seu ego molt arrel.lat i aixó obliga a decidir a vegades què fem amb ell, si castigar-lo, fer-li entendre que allò que ha fet està malament...

No hi ha volta de fulla. La nostra vida és plena de decissions. Per això jo ara he decidit entrar al blog i escriure sobre aixó. Per cert, ja tinc decidit el que faré demà. Home previsor...

13/6/08

Colors

La paraula colors ja significa alegria per sistema. Quan una persona està contenta, de bon humor, tot ho veu de color rosa; existeix el verd esperança, el blau marí... però tambè els colors tenen el seu cantó fosc, el negre, els grisos...

Aixó ho podem aplicar a la nostra vida. Personalment, jo sempre veig les coses de color una mica fosquet. Ho prefereixo així perque, si m'equivoco i resulta que si hi ha alguna cosa més positiva, el canvi de color de fosc a clar és espectacular. Així m'ha passat sempre i així continuaré.

De tota manera, hauriem de veure sempre les coses pel seu cantó bò. Ens evitariem mals de caps i la nostra vida segur que seria molt més aprofitable i agradable. I jo soc el primer que m'hauria d'aplicar aquesta lliçó. Però 'el de dalt' ens ha fet d'una manera i no podem canviar.

Ara, a la meva feina, anem una mica estressats per lo de la vaga del transport. Ens obliguen a accelerar el nostre treball per acabar quan abans i així poder arribar més d'hora al nostre destí final. Aixó comporta dos estats diferents: primer, que anem atrafegats, de cul com vulgarment es diu. I jo no ho porto gaire bé, però per contra està l'altre cantó, el positiu, que és que pleguem més d'hora i arribem abans a casa.

Arribo a la conclussió que tot en aquesta vida depend dels colors. I cada una d'aquestes coses tenen dos, un fosc i un clar. Nosaltres tenim l'avantatge de poder-les veure d'un color o d'un altre. Vosaltres mateixos.