Felicitat casi total

Estic passant uns dies bastant bons en general. Tinc les meves 'cosetes' però són superables. Lo millor és que noto felicitat dins meu. No sé per què, però sembla que les coses que no són econòmiques funcionen (l'aspecte monetari casi sempre va malament).

Els nens estan molt bé de salut. Ara tornaran a escola amb ànims renovats. Nosaltres dos, Anna i jo, no ens podem queixar, (bé, ella té motius però no és moment de parlar d'aixó); la feina ens va bé i les amistats no fallan mai. El resum és que no ens podem queixar. Ara canviarem de cotxe. ens quedarem sense un duro a la caixa, però els diners estan per aixó, no? Per gastar-los.

Procuraré no malgastar-los amb xorradetes, que sempre m'agradat comprar detallets i així evitaré despilfarrar la malmesa economia familiar.

Satisfacció

Avui ha sigut un gran dia per mí. Feia temps que no escrivia en aquest blog, però és que tinc una sensació especial. Després de molt de temps sense fer-ho, gairebé cinc anys, avui he tornar a escriure al diari, amb signatura i tot, jeje.

La veritat és que quan em van dir si podia fer una entrevista, no em vaig poder negar. Per mí mateix tenia ganes de tornar a agafar el vell bloc de notes i apuntar les respostes a l'entrevistat, un conegut entrenador de futbol.

Vull dir que avui em sento realment 'realitzat', com es deia quan jo era més jove. A part de tenir un, dos o els blogs que siguin, no és el mateix que un treball teu, fet amb professionalitat, aparegui en les planes d'un diari de tirada nacional. La sensació és realment indescriptible. Per aixó avui soc una mica més feliç.