Demà toca anar a treballar després d'onze dies entre vacances i festes setmanals. He de dir que no m'han anat malament aquests dies. Al revés, m'han servit per desconnectar de la feina, que era la missió principal d'aquestes vacances.
Però també han hagut dies que millor que no hagués sortit el sol perque tot em sortia malament. El que pitjor porto són les nits. Em costa agafar el son ni amb pastilles ni amb res i dona igual que estigui tranquil que nerviós. De vegades tinc malsons que voldria que no es produïssin i quan em dormo ja és per cansament, pero no descanso.
I demà toca feina, amb una final magnífica de Copa entre el Barça i el Madrid. No sé si la podré veure amb tranquilitat al diari, però sens dubte és per veure-la. De fet, jo en soc una mica neutral, doncs no soc ni del Madrid ni del Barça, però interessa que guanyi l'equip català. Catalunya té manca de bones notícies i a ben segur que un triomf culé supossaria una bona injecció de moral a totes les llars.
Encara que sigui per dues hores, la crisis quedarà aparcada.
