Tornada a la rutina

Avui dilluns (encara que ara mateix ja és dimarts) he tornat a la rutina postvacacional. Han estat tres setmanes meravelloses a Eivissa. He desconnectat tot el que el meu cos ha pogut, però ara toca treballar de nou. I avui, que pensava que la cosa seria senzilleta, ha estat un dia complicadot.
Per començar, només he pogut dormir 5 hores perque vam arribar de València passades les 3.35h de la matinada. Al matí he portat el cotxe al mecànic per un sorollet que feia la direcció... i han trobat que l'embragatge està fotut i s'ha de canviar. Total, primera clatellada en forma de diners: uns mil euros que costa la reparació. Per la tarda, segona clatellada. Algún 'il.luminat' ha esborrat tot el meu arxiu de l'ordinador de la feina. Tenia moltes coses, documents, fotos familiars, esportives, plantilles dels equips i dels calendaris de temporada... Tot a la merda. I per acabar la jornada m'expliquen que hi han horaris nous d'entrada a la feina.
Total, que no ha estat el millor dia de la meva vida precisament. De tota manera, sembla que ho he assumit força bé.
Demà i dimecres toquen entrevistes amb dues escoles per aprendre a programar webs, per ser webmaster. Crec que és el futur i, quí sap si m'enfronto a una nova vida professional. Una cosa està assegurada: aprendre mai està de més, encara que jo ja tingui una certa edat.

De vacances

Ara feia molts dies que no escrivia. Estic de vacances, però no vull deixar d’escriure molt temps perque m’agrada fer-ho. M’ajuda a relaxar-me. Estic a Sant Llorenç, a l’illa d’Eivissa. No vaig de festa com molts podeu pensar. Al revés, estic al mig de la muntanya rodejat de pau, ocellets… en definitiva, rodejat de natura sana. A més, la ‘juerga’ jo ja la deixo pels més joves.

Em feia falta desconectar una mica de la vida quotidiana. La feina que tinc s’em menja molta energía, m’estresso molt i per això aquestos dies els aprofito per estar al màxim temps relaxat.

De tota manera, no deixo de pensar en altres coses. És el segon estiu que no hi és el meu pare i encara trobo a faltar la obligació de trucar-lo cada dos dies per saber com està. Penso que mai m’acostumaré. Em tinc que donar més temps. El més positiu és que tinc la meva familia, els fills, la dona, els sogres… No sé què faria sense ells.

Potser a partir d’ara em vinguin temps de canvi. No sé per què, pero intueixo un canvi a la meva vida. Ojalà sigui per millorar.

Pensaments

M'he passat tot el mes de juny sense escriure ni una lletra al blog. Senzillament, no en tenia ganes. A la feina torno a anar una mica estressat; a casa també tinc les meves coses i només volia arribar de la feina, prendre la meva pastilla nocturna i estirar-me al sofà a dormir fins l'endemà. Potser sigui la calor que ja m'afecta el cap.

De tota manera, sí he tingut temps per pensar, raonar coses... Encara tinc el pis del meu pare amb tot el que era seu, però el seu arxiu esportiu, el seu llegat, ja no hi es. El té el meu amic Jose Guiral, un estudiós de les arts marcials. Al meu pare li haigués fet il.lusió que ell ho conservés i li doni la utilitat que jo no li donaré. Sé que està en bones mans, en les millors. Gràcies Jose.

Hi haurà una altra novetat. Estic en 'negociacions' amb una persona molt influent de l'esport català perque els premis més importants que va rebre el meu pare estiguin exposats en algun lloc públic. Crec que el meu pare es mereix tenir un reconeixement així. Esperaré esdeveniments.

A part de tot això, jo segueixo pensant en mí mateix. Sóc un egòlatra. Quan escric aquestes línies em quedaran dos dies per agafar tres setmanes de vacances d'estiu. Ja en tinc de ganes. Poder desconnectar de la feina, aïllar-me amb la meva família a Eivissa, al meu racó preferit... són coses que no es poden pagar amb diners. I quan torni a la feina, a veure què passa. Segueixo pensant en donar un tomb a la meva vida laboral, però no és gens senzill. Actualment la situació no és la millor, però el meu cos mana i si és com estic ara mateix... no descarto res.

Tots aquests pensaments em tenen presoner. No paro de donar-li voltes al cap. Penso en mí, però també en els altres de casa meva, i sé que arribarà un moment que tindré que triar, no sé quan, però arribarà aquell dia.

Mentre tant, em dedicaré a disfrutar de 21 dies de sol, platja, família, muntanya i pau.