Despertars

Feia molts dies que no escrivia res en aquest bloc. La veritat és que no en tenia ganes d'escriure. l'estress de la feina, coses que pasen a la vida i una ciàtica de cavall han tingut la culpa de que no actualitzes amb textos aquesta humil plana d'internet.

La darrera entrada abans d'aquesta era sobre la mort de Severiano Ballesteros, que em va deixar una mica 'tocat', però després van arribar la ciàtica i altres coses. Les coses bones són que en Xavier Trias va guanyar l'alcaldia de Barcelona ara ja fa una setmana i que sembla que estic recuperat d'aquesta ciàtica, que em va obligar a estar de repós poc més d'una setmana.

En aquest temps, Catalunya ha guanyat en moltes coses, però a part del dia de les eleccions, històric per Convergència, les victòries del Barça a la Lliga i a la Champions sembla que han fet despertar una mica al poble català, doncs ha mogut a una important massa de seguidors en dues setmanes que es poden calificar de llegenda futbolística.

Ara em queden cinc setmanes per agafar tres de vacances d'estiu. ja en tinc ganes d'anar a Eivissa. Allà descanso, passejo i visito els meus racons preferits de l'illa, una illa encara trasbalsada per l'incendi que encara crema a la Serra de Morna, a Sant Joan, a prop de Portinatx i Cala de Sant Vicent, dos indrets magnífics, relaxants, però que ara están patint el foc provocat per un pobre home que ja està a la presó.

Poc a poc tornaré a agafar la dinàmica d'anar escrivint aquí i a l'altre bloc que he creat dedicat al món dels creuers, una activitat en la que debutaré el proper mes d'octubre, doncs anirem pel Mediterrani a bord del vaixell Sovereign.

Gràcies, Seve

Ahir va morir Severiano Ballesteros. La notícia, lògicament, no és ni d'última hora ni sorprendrà a ningú perque tothom ja ho sap a hores d'ara. El que no sap la majoria de la gent és com era Seve. Jo el vaig veure només una vegada, quan va visitar la redacció de Mundo deportivo ja fa uns quants anys. Jo hi era per allà, sabia qui era aquest home i sense dubtar-ho li vaig donar la meva ma i ell va correspondre.

En aquell moment ni jo sabia que acabaria jugant a golf com ell, però segurament aquell gest d'amistat em va transmetre la bilis d'aquest esport, que ara tinc 'aparcat' per causes que no venen al cas esbrinar. I el que és millor, el meu fill també sap jugar a golf. És com si la ma d'en Seve hagués trasmés un sentiment a la meva família per aquest esport.

Seve era un monstre en tots els sentits. Ho va guanyar tot caminant pels camps de golf de tot el món, però el seu paradís especial era la seva terra de Pedreña, a Cantàbria, on ha viscut i on a mor.

Jo, des d'aquest humil bloc d'internet, només puc donar les gràcies a Seve per tot el que ha fet. Ens ha donat moltes alegries esportives, ens ha sorprés lluitant com mai havia lluitat contra un maleït càncer que, al final, ha acabat guanyant aquesta partida. Però Seve ara és més gran i des d'allà dalt veurà com la seva empremta es multiplica en el jovent que fa esport. No fa falta que jugui a basket, a futbol, a golf... no, perque Seve era un esportista nat. Un guanyador, sí, però un esportista de cap a peus. Aquella encaixada de ma a Mundo Deportivo ara té un valor incalculable. Jo només puc dir ara gràcies, Seve.