Tothom té somnis per fer realitat. Jo no soc una excepció i també en tinc. Sobretot relacionats amb la meva família (fer un gran viatge, tenir més comoditats a casa, etc.) però també de salut. Potser ratllo una mica amb el tema de la meva salut, però és una cosa que m'obsesiona pel fet de que jo no em trobi gaire bé.
En aquest sentit anhelo poder tenir la vitalitat que tenía als 20 anys. I és que l'edat no perdona. Tinc 47 tacos; en general no tinc dret a queixar-me malgrat que ja fa temps prenc medicació per les meves petites cosetes que pateixo. L'altra dia no podia dormir i vaig engegar la tele a veure si feien algun 'programa-somnífer' que m'ajudés a tancar els ulls. I m'hi vaig quedar veient un reportatge sobre la posta a punt del nostre cos a l'estiu. S'em va quedar gravat un home més o menys com jo d'edat que anava a un balneari a perdre kilos. A mi en sobren uns quants de kilos i aquell reportatge em va donar que pensar. A l'endemà ja estava cercant balnearis y botigues d'estètica on jo podria anar per perdre pes. No és cap burrada aixó que dic, tot i que costa uns bons calerons que ja provoquen que ni preguntis per demanar informació sobre el tractament.
Per aixó el meu somni és trobar-me bé, ser feliç, que no ho soc plenament, i desconnectar de la feina en quan surti de treballar. La meva família m'ho agrairà, i jo també. Per cert, ja només em queden tres nits a la feina. Ja queda menys pel cap de setmana a Carcasona.
31/8/10
29/8/10
No puc confiar en res
El dia d'avui ha sigut complicat. Tot ha sortit al revés de com ho tenia planejat i, fins i tot a la feina, les coses no han sortit bé. Però demà serà un altre dia, a veure com surt. És diumenge, la dona fa festa i suposso que anirem a passar el matí a algun lloc amb els nens.
Avui ha començat torçat per la meva filla. Ha tingut un petit problema i s'ha vingut avall. Per tant, de piscina, com ho teniem previst, res. La primera torta, al front. Per la tarda la cosa s'ha normalitzat, però un cop a la feina no m'he trobat gaire a gust, sobre tot després de'una petita esbroncada del meu jefe per haver fet alguna cosa malament ahir. L'accepto i punt, però he quedat marcat. Per la nit, un cop feta tota la feina, m'he dedicat a estudiar lo de turisme i ara, quan em queden uns minuts per plegar, m'he possat a escriure al blog. És la única estona de temps que he estat realment a gust i tranquil.
Tinc la sensació de que les coses no em rutllen bé. Quan espero que tot vagi bé es produeix tot el contrari. Avui he arribat a la feina amb la idea d'oblidar el mal tràngol del matí. No em puc confiar.
De tota manera, ja és casi l'hora de plegar i queda una nit menys. En queden 5.
Avui ha començat torçat per la meva filla. Ha tingut un petit problema i s'ha vingut avall. Per tant, de piscina, com ho teniem previst, res. La primera torta, al front. Per la tarda la cosa s'ha normalitzat, però un cop a la feina no m'he trobat gaire a gust, sobre tot després de'una petita esbroncada del meu jefe per haver fet alguna cosa malament ahir. L'accepto i punt, però he quedat marcat. Per la nit, un cop feta tota la feina, m'he dedicat a estudiar lo de turisme i ara, quan em queden uns minuts per plegar, m'he possat a escriure al blog. És la única estona de temps que he estat realment a gust i tranquil.
Tinc la sensació de que les coses no em rutllen bé. Quan espero que tot vagi bé es produeix tot el contrari. Avui he arribat a la feina amb la idea d'oblidar el mal tràngol del matí. No em puc confiar.
De tota manera, ja és casi l'hora de plegar i queda una nit menys. En queden 5.
28/8/10
De tot una mica
Avui el dia ha sigut 'durillo'. A la feina ens han apretat bé els cargols perque teniem un fotimer de planes per tancar, a més de les altres tasques que hem de fer a la meva secció. Realment, i soc sincer, avui ho he passat una mica malament. Ha hagut molta pressió, sobre tot al tram final del diari. Avui he aguantat, però no sé com acabaré si segueix un ritme de feina com el d'avui.
Queixes a part, avui ha vingut el paleta que ens ha de reformar el pis del meu pare. Bé, dic el pis del meu pare perque és on vivia, però el pis és meu de tota llei, segons les escriptures notarials. Ha mirat per reformar totalment la cuina i el bany, a més de fer nova la instal.lació elèctrica y treure tot el paper pintat i pintar tot el pis. No sé quant em costarà, però no serà barat. Ja puc començar a estalviar, perque si no m'agafarà el toro.
Per acabar volia dir que la meva filla ha agafat els pals de golf després de molt temps sensa entrenar. Hem anat a Roc 3, prop de Barcelona, i ha tirat unes quantes boletes. Li falta entrenament si vol tornar a jugar, cosa que dubto.
Demà, que ja és avui, toca piscina a Vall Parc. Ens treurem l'estrés de la feina remollant-nos a l'aigua i fent el burro, que és del que es tracta.
Per cert, una nit menys per fer. Queden sis.
Queixes a part, avui ha vingut el paleta que ens ha de reformar el pis del meu pare. Bé, dic el pis del meu pare perque és on vivia, però el pis és meu de tota llei, segons les escriptures notarials. Ha mirat per reformar totalment la cuina i el bany, a més de fer nova la instal.lació elèctrica y treure tot el paper pintat i pintar tot el pis. No sé quant em costarà, però no serà barat. Ja puc començar a estalviar, perque si no m'agafarà el toro.
Per acabar volia dir que la meva filla ha agafat els pals de golf després de molt temps sensa entrenar. Hem anat a Roc 3, prop de Barcelona, i ha tirat unes quantes boletes. Li falta entrenament si vol tornar a jugar, cosa que dubto.
Demà, que ja és avui, toca piscina a Vall Parc. Ens treurem l'estrés de la feina remollant-nos a l'aigua i fent el burro, que és del que es tracta.
Per cert, una nit menys per fer. Queden sis.
27/8/10
Optimisme
Tot i que encara arrossego una petita depre per motius que més val que no escrigui per aquí, avui he acabat el dia una mica més optimista. I aixó que avui no m'he pres la pastilleta. La meva dona m'ha notat una mica tristot i és que te ull per moltes coses. Ella intueix que alguna cosa em balla pel cap. Li dic que no, que estic una mica xooof i ja està, però la veritat és que sí que em rutllen cosetes per dins del meu cap, però sempre confio que a l'endemà s'esvaeixin. Potser demà (bé, quan escric aixó ja és 'demà) em trobi millor d'ànims que avui.
I és que necessito canviar el meu xip per l'optimisme. Avui a la feina no m'anat malament, però també m'han notat 'algo'. Es veu que no puc dissimular el meu caràcter i dir que no passa res quan en realitat sí que passa.
Com deia, a veure si demà la cosa canvia. Avui m'he descuidat el llibre del que estic estudiant i tinc que matar el temps com sigui. Demà no fallaré i el portaré. Estic estudiant Tècnic en allotjaments turístics, una carrereta de FP que em vull treure. No per trobar una altra feina (no sé si la trobaria, pero estudiaria la situació laboral). Vull tenir ocupat el cap en alguna cosa apart de la feina i també per demostrar als meus fills que aixó d'estudiar no té edat i de pas dono exemple.
Tot plegat m'ha provocat ara, que ja és matinada, que estigui de millor humor i que hagi decidit escriure al meu blog. A veure si les ganes segueixen els propers dies. Per cert, ja queda un dia menys al meu particular 'Tourmalet'. Una nit menys (queden 7).
I és que necessito canviar el meu xip per l'optimisme. Avui a la feina no m'anat malament, però també m'han notat 'algo'. Es veu que no puc dissimular el meu caràcter i dir que no passa res quan en realitat sí que passa.
Com deia, a veure si demà la cosa canvia. Avui m'he descuidat el llibre del que estic estudiant i tinc que matar el temps com sigui. Demà no fallaré i el portaré. Estic estudiant Tècnic en allotjaments turístics, una carrereta de FP que em vull treure. No per trobar una altra feina (no sé si la trobaria, pero estudiaria la situació laboral). Vull tenir ocupat el cap en alguna cosa apart de la feina i també per demostrar als meus fills que aixó d'estudiar no té edat i de pas dono exemple.
Tot plegat m'ha provocat ara, que ja és matinada, que estigui de millor humor i que hagi decidit escriure al meu blog. A veure si les ganes segueixen els propers dies. Per cert, ja queda un dia menys al meu particular 'Tourmalet'. Una nit menys (queden 7).
22/8/10
Nocturnitats
Avui estic cansat però content. El dia no és que hagi sigut especial, però ha sortit bé. Al mati he disfrutat amb el meu fill jugant a pàdel 30 minuts només perque el sol que feia era insoportable. Després hem anat a la piscina i allà si que ens ho hem passat d'alló més bé... i fresquets. Hem recollit a la meva filla a casa i ens hem anat a dinar de menjar basura, que avui tocava fer la excepció. Després hem anat a recollir a la meva dona a la seva feina, ha dinat i després jo he vingut a la feina. Bàsicament aquest ha sigut el meu dia d'avui. Ja he dit que no era res d'especial, però m'anat bé, que és el més important.
Amb tot aixó vull dir que sembla que la meva neurona va funcionant força bé. Pràcticament no em queixo de res, faig la meva feina al meu ritme, encara que a vegades convé apretar, i així espero passar el meu particular 'Tourmalet'. Amb aixó vull dir que em toca entrar de nit cada dia fins el 3 de setembre. El 4 i 5 de setembre ens anem a Carcasona a passar els dos dies i els estic esperant amb focs artificials, però abans tocarà patir perque em conec i sé que la cosa no anirà gaire bé. Per aixó és important que ara estigui en forma, per després enfrontar-me a la nocturnitat de la millor manera possible. A més, avui el Chechi m'ha canviat una nit per una tarda, cosa que li agraeixo. A veure com sortiran aquestes dues setmanes de nocturnitats, però sense alevosia.
Amb tot aixó vull dir que sembla que la meva neurona va funcionant força bé. Pràcticament no em queixo de res, faig la meva feina al meu ritme, encara que a vegades convé apretar, i així espero passar el meu particular 'Tourmalet'. Amb aixó vull dir que em toca entrar de nit cada dia fins el 3 de setembre. El 4 i 5 de setembre ens anem a Carcasona a passar els dos dies i els estic esperant amb focs artificials, però abans tocarà patir perque em conec i sé que la cosa no anirà gaire bé. Per aixó és important que ara estigui en forma, per després enfrontar-me a la nocturnitat de la millor manera possible. A més, avui el Chechi m'ha canviat una nit per una tarda, cosa que li agraeixo. A veure com sortiran aquestes dues setmanes de nocturnitats, però sense alevosia.
16/8/10
Pensaments
Ahir parlava de que era una mica infeliç a la meva vida per culpa majoritariament de la meva inadaptació complerta al meu lloc de feina. Avui veig les coses d'un altre color més esperançador.
A la feina estic igual que sempre, al menys per ara i mica a mica vaig entrant en la dinàmica de la meva secció. Per tant, sembla que el problema de la feina s'està esvaint. Ahir també deia que a la meva feina s'havia perdut la familiaritat que hi havia fa uns quants anys i que la empresa només vol que produïr al ritme que sigui. Falç. No volia dir aixó. Només que ara les empreses buscant millorar la seva producció. És la seva feina: que tot surti millor que ahir. I no em queixo d'aixó. Les empreses tenen uns objectius que s'han de cumplir i cadascú té l'objectiu d'anar millorant. Aquí és on jo no tinc paciència. Ho vull fer tot bé al moment, i així és impossible.
Jo li estic molt agraït a la meva empresa que es preocupi primer per mí, després de l'any i escaitx que he estat de baixa laboral. Ara toca arremengar-se i treballar. Voldria que la feina em servís de teràpia... i amb aixó estic.
Des d'ahir que estava pensatiu sobre com plasmar tot aixó que acabo de explicar. I és que els pensaments mai no paren de rutllar dins dels nostres caps. Ara ja em quedo més tranquil.
A la feina estic igual que sempre, al menys per ara i mica a mica vaig entrant en la dinàmica de la meva secció. Per tant, sembla que el problema de la feina s'està esvaint. Ahir també deia que a la meva feina s'havia perdut la familiaritat que hi havia fa uns quants anys i que la empresa només vol que produïr al ritme que sigui. Falç. No volia dir aixó. Només que ara les empreses buscant millorar la seva producció. És la seva feina: que tot surti millor que ahir. I no em queixo d'aixó. Les empreses tenen uns objectius que s'han de cumplir i cadascú té l'objectiu d'anar millorant. Aquí és on jo no tinc paciència. Ho vull fer tot bé al moment, i així és impossible.
Jo li estic molt agraït a la meva empresa que es preocupi primer per mí, després de l'any i escaitx que he estat de baixa laboral. Ara toca arremengar-se i treballar. Voldria que la feina em servís de teràpia... i amb aixó estic.
Des d'ahir que estava pensatiu sobre com plasmar tot aixó que acabo de explicar. I és que els pensaments mai no paren de rutllar dins dels nostres caps. Ara ja em quedo més tranquil.
15/8/10
Infeliç
Com ja he dit al post anterior, he recuperat el camí de l'escriptura per intentar esvaïr-me de la meva atrafagadora feina.
Ara, que són les tantes de la matinada, hauria d'estar descansant damunt del llit, però acabo d'arribar a casa i tinc la necessitat de expressar el meu sentiment actual.
Contaré un secret: no soc feliç plenament. I no ho soc perque la meva vida no m'omple del tot. En tot aquest temps que no he escrit per aquí han passat coses que em conviden a pensar. Malauradament ja no tinc al meu pare amb mí. Ell m'ajudava a reflexionar sobre les coses amb el seu puntet crític que hi tenia. Afortunadament tinc una família meravellosa que m'ajuda en tot el que poden. La meva dona es mereix un monument; els meus fills són com han de ser, uns trapelles pero encantadors i m'estimen molt fort, però tot i aixó no em sento ple de felicitat.
Per el.liminació queda la meva feina i el seu entorn. A la meva empresa han hagut molts canvis, sobre tot de idealització laboral. Crec que hem deixat de ser aquella empresa familiar on tothom feia conya quant la feina ho permetía. Ara no. S'ha perdut una mica aquella familiaritat i ara impera la producció. Fer producció al ritme que sigui. I és aquí on jo xoco frontalment.
Em tinc que adaptar al meu lloc de feina. Em costarà, però ho d'aconsseguir. La empresa no té gaire paciència en aquest sentit i jo no tinc gaire paciència amb mí mateix. Dels companys de feina no parlo perque són encantadors i m'ajuden en tot. Gràcies a ells vaig tirant endevant aprenent coses noves, encara que potser moltes de cop.
Confio molt en que aquesta realitat canvii en breu temps perque si no és així, no sé què passarà amb mi. Vull trobar-me plenament feliç a la meva vida i em falta un xic.
Ara, que són les tantes de la matinada, hauria d'estar descansant damunt del llit, però acabo d'arribar a casa i tinc la necessitat de expressar el meu sentiment actual.
Contaré un secret: no soc feliç plenament. I no ho soc perque la meva vida no m'omple del tot. En tot aquest temps que no he escrit per aquí han passat coses que em conviden a pensar. Malauradament ja no tinc al meu pare amb mí. Ell m'ajudava a reflexionar sobre les coses amb el seu puntet crític que hi tenia. Afortunadament tinc una família meravellosa que m'ajuda en tot el que poden. La meva dona es mereix un monument; els meus fills són com han de ser, uns trapelles pero encantadors i m'estimen molt fort, però tot i aixó no em sento ple de felicitat.
Per el.liminació queda la meva feina i el seu entorn. A la meva empresa han hagut molts canvis, sobre tot de idealització laboral. Crec que hem deixat de ser aquella empresa familiar on tothom feia conya quant la feina ho permetía. Ara no. S'ha perdut una mica aquella familiaritat i ara impera la producció. Fer producció al ritme que sigui. I és aquí on jo xoco frontalment.
Em tinc que adaptar al meu lloc de feina. Em costarà, però ho d'aconsseguir. La empresa no té gaire paciència en aquest sentit i jo no tinc gaire paciència amb mí mateix. Dels companys de feina no parlo perque són encantadors i m'ajuden en tot. Gràcies a ells vaig tirant endevant aprenent coses noves, encara que potser moltes de cop.
Confio molt en que aquesta realitat canvii en breu temps perque si no és així, no sé què passarà amb mi. Vull trobar-me plenament feliç a la meva vida i em falta un xic.
14/8/10
Torno a escriure
A partir d'avui tornaré a escriure en aquest blog. Torno a tenir la necessitat d'escriure perque em permet alliberar-me de l'estrés laboral. A veure si agafo aviat el ritme de colpejar el teclat de l'ordinador. El fet que torni a escriure aquí és perque ja em trobo millor i, sobre tot, més centrat, tot i a que a la meva feina les coses no hi vagin gaire bè perque no acabo d'adaptar-me a les meves funcions. Ja veuré com acaba aixó. De moment, vull que aquestes línies serveixin per trencar el gel de moure els dits sobre el teclat, que ja és molt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)