11/11/11

No pot ser

Aquests darrers dies he estat llegint les notícies que es produïen entorn a les eleccions del 20 de novembre. Com sempre, i es pot demostrar, els socialistes basen la seva propaganda electoral en la desqualificació i l'insult. Estan més preocupats del que fan i desfan els altres partits que el que ofereixen ells. La guinda ha estat el video sobre les retallades a sanitat i educació a Catalunya.
Que es queixin de com es fan les coses ara que ja no estan al Govern de la Generalitat ho entenc, però una altra cosa és el que han fet. No es pot fer propaganda - demagògia diria jo- sobre uns temes que ja són força complexos i molt més utilitzar-los per intentar esgarrapar vots. El famós video mostra a un maniquí que simula ser un metge davant d'un pacient que acaba de morir al llit d'un hospital. No pot ser aquest llibertinatge. La política del 'vale todo' no és pròpia de demòcrates. Crec que la relliscada ha estat forta i el dia 20 de novembre el poble els hi donarà resposta.
Carme Chacón, molt crítica a l'hora d'enjudiciar al partit governant, ha donat un cop sobre la taula i ha fet retirar el video. Afortunadament, ella ha fet alguna cosa coherent per Catalunya amb aquest gest. Les coses com siguin.
De tota manera, la política del PSC no variarà gaire de la seva línia ultradura per aquest fet. Ara denuncien que a Catalunya hi ha 25.000 malalts de càncer en llista d'espera. No ho nega ningú això però, fins fa un any, quan governava el Tripartit, no hi havien malalts de càncer a Catalunya en llista d'espera? o es que han aparegut 25.000 de cop en un any? Siguem honestos. A la Generalitat no hi ha un euro (herència del Tripartit) i les retallades son inevitables ara per ara. Jo he anat d'urgències i no m'han atès malament. El temps d'espera és raonable i al final s'ha solucionat el problema.
Per acabar, una experiència pròpia. L'any 2007 em detecten una malaltia, em tenien que operar de la vesícula i em donen quiròfan a casi un any vista. Lògicament vaig anar per mútua, que per això la pago, i en tres mesos, llestos. La qüestió és: un any d'espera. I llavors governava el Tripartit. Tinc proves.
No és per tocar la fibra a ningú, però un sent i veu coses que em treuen de polleguera. I aquesta de sanitat és una.