Avui és dia de Nadal. Hem celebrat aquesta diada amb la família, els nens han obert els regals que els hi ha portat el Pare Noel. Fins aquí, tot fantàstic, com cada família mitjana de Catalunya. Però aquest any en faltava un membre. És el primer Nadal sense el meu pare. Era vellet, però amb molta energia. Sempre, després de dinar a casa dels meus sogres, passavem per casa seva a saludar-lo i a felicitar-li les festes. Aquest any no ha pogut ser, però sí estic segur que ell ha celebrat el Nadal amb nosaltres, malgrat que no poguem veure'l.
Avui és un dia una mica trist per mi per aquesta raó. Son dates de felicitat, pau, amor i, sobre tot, consumisme. No ha hagut regal per a ell, és veritat, però ell té i tindrà sempre el millor regal que li podem oferir: el nostre amor.
Voldria que els meus fills tinguin en compte que el seu avi era una gran persona encara que aquest any s'han quedat sense el seu regal, sempre en forma de diners perque mai sabia qué regalar als seus néts.
Papa, mama, allà on estigueu, Bon Nadal de part dels vostres fills i néts.
