Després de molt temps sense escriure en aquest bloc, avui m'he decidit a fer-ho perque hi han canvis a la meva vida. Hi han coses que m'han fet valorar molt el meu entorn i ara crec que és el moment de possar en pràctica noves idees.
No és que faci un canvi radical a la meva vida, no. Jo seguiré fent el mateix, treballar al diari Mundo Deportivo, com faig des de 1984 (ja ha plogut), cuidar la meva família, disfrutar dels meus dos nens (segueixen creixent però per mi sempre seràn els dos nens de casa). Però hi ha un canvi, potser una mica radical, però per mi és un pas endevant a la meva vida. He decidit recolçar unes idees catalanes que crec son convenients en la vida actual. Les darreres eleccions al Parlament català m'han fet veure coses que abans no hi veia. Ara estic segur de fer aquest pas perque crec i estic convençut, que tot serà millor a partir d'ara. Resumint, que ara soc convergent. Sí, m'acosto molt a les idees i propostes que té el senyor Mas i tot el seu equip de CiU. I he decidit que intentaré participar en la mida que pugui, aportant el meu petit granet de sorra per fer crèixer el nostre país al costat de CiU.
Per mí és una cosa sèria tot aixó. Depend el nostre futur i el de la meva família. Ojalà que tot vagi sobre rodes perque em sembla que m'he ficat en un bon sidral, tot i que, repeteixo, estic convençut de fer el que he fet.
Potser aquesta ha sigut una de les decissions més complexas que he hagut de prendre a la meva vida, comparables a la de casar-me o tenir fills, però estic segur que no m'equivocat, tot i que el temps ho dirà.
Respecte a la meva vida he de dir que estic millor de tots els meus mals. La depre, per fi, va cap avall i m'han reduït les pastilletes. De la dieta... bé, la vaig fent tot i que em costa moltissim seguir-la. El golf el tinc aparcat sine die perque ara aprofito que el meu fill Sergi fa clases de tennis per poder entrenar a pàdel, un esport que desconeixia i que m'està captivant cada cop més. Total, que les coses sembla que van pel bon camí.
Ah, per cert, no em volia oblidar del meu pare, mort ja fa uns mesos, que des d'el cel m'ha enviat un bonic i pràctic regal de Nadal. Els meus ja saben de què parlo.
