Doncs sí, en aixó estic ja, en fer la tesis de resum del curs dels Juliols de la UB. No ho haigués imaginat que ara mateix, tan d'hora començaria a fer aquest comentari.
El curset m'anat de perles, com vulgarment es diu. He aprés moltes coses, he conegut gent molt interessant però, sobre tot, el meu intelecte, el que jo anomeno simpàticament com 'la meva neurona', ha crescut considerablement. I aixó ho tinc que agraïr a tantes persones que, per no oblidar-me d'algú, prefereixo no anomenar-les.
La realitat més real ara mateix és que estic passant uns dies molt meravellosos. Tot em funciona bé: el cos no nota gens res de l'operació; les cervicals em recorden que les 'tinc allà' pero queixan-se a estones (jo ja no li dono importància); el pare, amb 89 anys, encara m'aconsella i m'anima a fer coses (quina enveja que li tinc)...
Cpnfio en que aquest bon moment pel que estic passant segueixo molt de temps perque, com tot i com deia aquella cançò, "los malos tiempos volverán". És llei de vida. Però ara mateix, la 'tesis' meva és resum així: felicitat. Que duri.
10/7/08
8/7/08
La nit i el dia
Són antònims, contraris. I així és com ens acostuma a anar per la vida. Un dia rebem una de calenta i a l'endemà, de freda. La sort que tenim de que hi ha alguna cosa per l'espai exterior que ens condiciona la nostra manera de ser, els nostres hàbits... la nostra vida.
Si diumenge vaig passar un mal dia, ahir vaig gaudir com mai ho havia fet. El retorn a les aules uns quants anys després d'haver acabat el col.legi va ser espectacular, magnífic. Vaig conèixer gent nova per mí, però realment assombrosa, amb uns coneixements infinits que donava gust recaptar la informació que anava emanant de les seves ments.
Dic aixó perque ahir vaig tornar a ser un nen petit, neguitós per la tornada al cole com si d'un setembre es tractés. El curset d'informació a internet, blogs, etc. que he començat espero que sigui amé com ahir, en que adhuc em vaig divertir.
Si diumenge vaig veure la nit practicament tot el dia, ahir el sol no es va posar mai.
Si diumenge vaig passar un mal dia, ahir vaig gaudir com mai ho havia fet. El retorn a les aules uns quants anys després d'haver acabat el col.legi va ser espectacular, magnífic. Vaig conèixer gent nova per mí, però realment assombrosa, amb uns coneixements infinits que donava gust recaptar la informació que anava emanant de les seves ments.
Dic aixó perque ahir vaig tornar a ser un nen petit, neguitós per la tornada al cole com si d'un setembre es tractés. El curset d'informació a internet, blogs, etc. que he començat espero que sigui amé com ahir, en que adhuc em vaig divertir.
Si diumenge vaig veure la nit practicament tot el dia, ahir el sol no es va posar mai.
6/7/08
Tornada al cole
Com si fossin els vells temps escolars. Igual. Demà començo nova etapa a la Universitat de Barcelona UB. M'he apuntat a un curset d'estiu d'una setmaneta. Confio que pugui superar aquesta nova prova de foc de la meva intel.ligència que, precissament, no va gaire sobrada.
És un curs sobre noves tecnologies, internet i blogs, o sigui, una materia en la que acostumo a moure'm darrerament, sobre tot des de l'implantació de la xarxa mundial a casa meva, ara fa ja uns 14 anys. Penso que, com diu la dita castellana, 'el saber no ocupa lugar'. Crec que m'aportarà molta informació, encara que jo seguiré igual, amb aquest blog personal de caire més filosòfic, i amb l'altra que tinc, l'esportiu dedicat al golf i pitch & putt.
Ja explicaré la experiència un cop acabi divendres.
És un curs sobre noves tecnologies, internet i blogs, o sigui, una materia en la que acostumo a moure'm darrerament, sobre tot des de l'implantació de la xarxa mundial a casa meva, ara fa ja uns 14 anys. Penso que, com diu la dita castellana, 'el saber no ocupa lugar'. Crec que m'aportarà molta informació, encara que jo seguiré igual, amb aquest blog personal de caire més filosòfic, i amb l'altra que tinc, l'esportiu dedicat al golf i pitch & putt.
Ja explicaré la experiència un cop acabi divendres.
1/7/08
Rutines indesitjables
Semblava que la cosa anava per bon camí, sense problemes greus malgrat algun petit ensurt, però el cos t'avisa de que no està per segons quines coses i acaba per avisar en forma de mareig, dolor o similar.
Desprès de l'operació a que vaig estar sotmès el mes d'abril, tot anava més o menys bé... fins ahir, quan em va donar un telele inesperat. Em vaig marejar anant pel carrer amb la família. No era el primer cop, però les altres vegades ho veia venir, m'aturava i es passava. Ahir no, va ser com un acte de traiduria, sense avisar. Anava tant tranquil fent el ruc amb els nens quan de sobte perdo el nord i m'enfonso. Vaig caure, em vaig marejar i al final, ambulància cap a Sant Pau, on em van arreglar.
Jo creia que aquest tipus de rutines ja m'havien desaparegut. Havia fet tot el que em van demanar els metges: perdre pes, menjar més sa, fer més esport, caminar... però es veu que dins dels cossos hi ha algo que atormenta i que avisa: "Aquí estic jo. No t'en refiis".
Total, que la cosa no va passar d'un sustet, però he d'estar alerta. Els indesitjables ens envolten. Estan a tot arreu. Fins i tot dins nostre.
Desprès de l'operació a que vaig estar sotmès el mes d'abril, tot anava més o menys bé... fins ahir, quan em va donar un telele inesperat. Em vaig marejar anant pel carrer amb la família. No era el primer cop, però les altres vegades ho veia venir, m'aturava i es passava. Ahir no, va ser com un acte de traiduria, sense avisar. Anava tant tranquil fent el ruc amb els nens quan de sobte perdo el nord i m'enfonso. Vaig caure, em vaig marejar i al final, ambulància cap a Sant Pau, on em van arreglar.
Jo creia que aquest tipus de rutines ja m'havien desaparegut. Havia fet tot el que em van demanar els metges: perdre pes, menjar més sa, fer més esport, caminar... però es veu que dins dels cossos hi ha algo que atormenta i que avisa: "Aquí estic jo. No t'en refiis".
Total, que la cosa no va passar d'un sustet, però he d'estar alerta. Els indesitjables ens envolten. Estan a tot arreu. Fins i tot dins nostre.
28/6/08
Cicles
És curiós aixó de la vida. Ningú demana nèixer, però ens creen. Ho hem d'acceptar. De petits la única cosa que podem triar és el motiu de per què plorem, gana, dolor, que ens agafin... De més grans, ja ni aixó. Els pares sempre ens diuen que no tenim la raó i que hem de fer el que ells creuen que és el millor. Pot ser. Quan ja entrem en la edat adulta, som uns petits boixos que ho veiem tot molt rosa, però les bofetades cauen una rera l'altra. és la manera d'aprendreI quan se supossa que hem assentat el cap, ja s'ens ha passat l'arròs, com vulgarment es diu. Vull dir que ja no podem tornar enrera i no ens queda més remei que tirar endevant.
Dic tot aixó perque la vida és plena de cicles. Ara m'ha tocat viure el cicle de la maduressa física i intelectual. Quines coses que escric. Jo dient que ja sóc madur. Ho penso i m'en ric de mí mateix.
De tota manera, aquesta fase no la puc canviar. Tinc moltes lluites i baralles amb la vida, i de moment ja porto alguna guanyada. No em puc queixar de la feina que tinc, tampoc de la meravellosa família que hem fabricat i tampoc de l'època que m'ha tocat viure.
Estic escrivint sense cap guió establert. Tot aixó està fluint del meu cervell cap l'ordinador amb la finalitat que tinc de comunicar coses. I haurà algú que llegirà aixó i pensarà que em falta un bull o un cargol. Pot ser. Però aquest cicle de vida que estic vivint comença a ser dels millors de la meva vida. I per aixó no voldria tornar enrera. Però sempre va bè tocar fusta.
Dic tot aixó perque la vida és plena de cicles. Ara m'ha tocat viure el cicle de la maduressa física i intelectual. Quines coses que escric. Jo dient que ja sóc madur. Ho penso i m'en ric de mí mateix.
De tota manera, aquesta fase no la puc canviar. Tinc moltes lluites i baralles amb la vida, i de moment ja porto alguna guanyada. No em puc queixar de la feina que tinc, tampoc de la meravellosa família que hem fabricat i tampoc de l'època que m'ha tocat viure.
Estic escrivint sense cap guió establert. Tot aixó està fluint del meu cervell cap l'ordinador amb la finalitat que tinc de comunicar coses. I haurà algú que llegirà aixó i pensarà que em falta un bull o un cargol. Pot ser. Però aquest cicle de vida que estic vivint comença a ser dels millors de la meva vida. I per aixó no voldria tornar enrera. Però sempre va bè tocar fusta.
21/6/08
Decisions
En el moment en que naixem ja hem d'aprendre a decidir. Quan plorar, quan menjar... I quan els nanos es fan més grans, per decidir el que faran, anar a la universitat o formació professional...
La vida esta plena de conceptes que requereixen decissions, en molts casos, immediates o dràstiques. Jo estic passant per una fase de la meva vida que no necessito exprimir-me gaire el cervell per saber què és el que tinc que fer en cada moment, però reconec que hi ha moments que adhuc por ser dur.
Val a dir que ara em preocupen més els meus nanos que jo mateix. La nena, que és la gran, està en ple procès de canvis hormonals i físics. Aixó comporta, a més, un extra d'adrenalina, doncs veu la vida com més complicada... i ens la fa complicar a nosaltres. El nen, que farà 10 anys, també té el seu ego molt arrel.lat i aixó obliga a decidir a vegades què fem amb ell, si castigar-lo, fer-li entendre que allò que ha fet està malament...
No hi ha volta de fulla. La nostra vida és plena de decissions. Per això jo ara he decidit entrar al blog i escriure sobre aixó. Per cert, ja tinc decidit el que faré demà. Home previsor...
La vida esta plena de conceptes que requereixen decissions, en molts casos, immediates o dràstiques. Jo estic passant per una fase de la meva vida que no necessito exprimir-me gaire el cervell per saber què és el que tinc que fer en cada moment, però reconec que hi ha moments que adhuc por ser dur.
Val a dir que ara em preocupen més els meus nanos que jo mateix. La nena, que és la gran, està en ple procès de canvis hormonals i físics. Aixó comporta, a més, un extra d'adrenalina, doncs veu la vida com més complicada... i ens la fa complicar a nosaltres. El nen, que farà 10 anys, també té el seu ego molt arrel.lat i aixó obliga a decidir a vegades què fem amb ell, si castigar-lo, fer-li entendre que allò que ha fet està malament...
No hi ha volta de fulla. La nostra vida és plena de decissions. Per això jo ara he decidit entrar al blog i escriure sobre aixó. Per cert, ja tinc decidit el que faré demà. Home previsor...
13/6/08
Colors
La paraula colors ja significa alegria per sistema. Quan una persona està contenta, de bon humor, tot ho veu de color rosa; existeix el verd esperança, el blau marí... però tambè els colors tenen el seu cantó fosc, el negre, els grisos...
Aixó ho podem aplicar a la nostra vida. Personalment, jo sempre veig les coses de color una mica fosquet. Ho prefereixo així perque, si m'equivoco i resulta que si hi ha alguna cosa més positiva, el canvi de color de fosc a clar és espectacular. Així m'ha passat sempre i així continuaré.
De tota manera, hauriem de veure sempre les coses pel seu cantó bò. Ens evitariem mals de caps i la nostra vida segur que seria molt més aprofitable i agradable. I jo soc el primer que m'hauria d'aplicar aquesta lliçó. Però 'el de dalt' ens ha fet d'una manera i no podem canviar.
Ara, a la meva feina, anem una mica estressats per lo de la vaga del transport. Ens obliguen a accelerar el nostre treball per acabar quan abans i així poder arribar més d'hora al nostre destí final. Aixó comporta dos estats diferents: primer, que anem atrafegats, de cul com vulgarment es diu. I jo no ho porto gaire bé, però per contra està l'altre cantó, el positiu, que és que pleguem més d'hora i arribem abans a casa.
Arribo a la conclussió que tot en aquesta vida depend dels colors. I cada una d'aquestes coses tenen dos, un fosc i un clar. Nosaltres tenim l'avantatge de poder-les veure d'un color o d'un altre. Vosaltres mateixos.
Aixó ho podem aplicar a la nostra vida. Personalment, jo sempre veig les coses de color una mica fosquet. Ho prefereixo així perque, si m'equivoco i resulta que si hi ha alguna cosa més positiva, el canvi de color de fosc a clar és espectacular. Així m'ha passat sempre i així continuaré.
De tota manera, hauriem de veure sempre les coses pel seu cantó bò. Ens evitariem mals de caps i la nostra vida segur que seria molt més aprofitable i agradable. I jo soc el primer que m'hauria d'aplicar aquesta lliçó. Però 'el de dalt' ens ha fet d'una manera i no podem canviar.
Ara, a la meva feina, anem una mica estressats per lo de la vaga del transport. Ens obliguen a accelerar el nostre treball per acabar quan abans i així poder arribar més d'hora al nostre destí final. Aixó comporta dos estats diferents: primer, que anem atrafegats, de cul com vulgarment es diu. I jo no ho porto gaire bé, però per contra està l'altre cantó, el positiu, que és que pleguem més d'hora i arribem abans a casa.
Arribo a la conclussió que tot en aquesta vida depend dels colors. I cada una d'aquestes coses tenen dos, un fosc i un clar. Nosaltres tenim l'avantatge de poder-les veure d'un color o d'un altre. Vosaltres mateixos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)