La paraula colors ja significa alegria per sistema. Quan una persona està contenta, de bon humor, tot ho veu de color rosa; existeix el verd esperança, el blau marí... però tambè els colors tenen el seu cantó fosc, el negre, els grisos...
Aixó ho podem aplicar a la nostra vida. Personalment, jo sempre veig les coses de color una mica fosquet. Ho prefereixo així perque, si m'equivoco i resulta que si hi ha alguna cosa més positiva, el canvi de color de fosc a clar és espectacular. Així m'ha passat sempre i així continuaré.
De tota manera, hauriem de veure sempre les coses pel seu cantó bò. Ens evitariem mals de caps i la nostra vida segur que seria molt més aprofitable i agradable. I jo soc el primer que m'hauria d'aplicar aquesta lliçó. Però 'el de dalt' ens ha fet d'una manera i no podem canviar.
Ara, a la meva feina, anem una mica estressats per lo de la vaga del transport. Ens obliguen a accelerar el nostre treball per acabar quan abans i així poder arribar més d'hora al nostre destí final. Aixó comporta dos estats diferents: primer, que anem atrafegats, de cul com vulgarment es diu. I jo no ho porto gaire bé, però per contra està l'altre cantó, el positiu, que és que pleguem més d'hora i arribem abans a casa.
Arribo a la conclussió que tot en aquesta vida depend dels colors. I cada una d'aquestes coses tenen dos, un fosc i un clar. Nosaltres tenim l'avantatge de poder-les veure d'un color o d'un altre. Vosaltres mateixos.
