Semblava que la cosa anava per bon camí, sense problemes greus malgrat algun petit ensurt, però el cos t'avisa de que no està per segons quines coses i acaba per avisar en forma de mareig, dolor o similar.
Desprès de l'operació a que vaig estar sotmès el mes d'abril, tot anava més o menys bé... fins ahir, quan em va donar un telele inesperat. Em vaig marejar anant pel carrer amb la família. No era el primer cop, però les altres vegades ho veia venir, m'aturava i es passava. Ahir no, va ser com un acte de traiduria, sense avisar. Anava tant tranquil fent el ruc amb els nens quan de sobte perdo el nord i m'enfonso. Vaig caure, em vaig marejar i al final, ambulància cap a Sant Pau, on em van arreglar.
Jo creia que aquest tipus de rutines ja m'havien desaparegut. Havia fet tot el que em van demanar els metges: perdre pes, menjar més sa, fer més esport, caminar... però es veu que dins dels cossos hi ha algo que atormenta i que avisa: "Aquí estic jo. No t'en refiis".
Total, que la cosa no va passar d'un sustet, però he d'estar alerta. Els indesitjables ens envolten. Estan a tot arreu. Fins i tot dins nostre.
