Doncs sí, en aixó estic ja, en fer la tesis de resum del curs dels Juliols de la UB. No ho haigués imaginat que ara mateix, tan d'hora començaria a fer aquest comentari.
El curset m'anat de perles, com vulgarment es diu. He aprés moltes coses, he conegut gent molt interessant però, sobre tot, el meu intelecte, el que jo anomeno simpàticament com 'la meva neurona', ha crescut considerablement. I aixó ho tinc que agraïr a tantes persones que, per no oblidar-me d'algú, prefereixo no anomenar-les.
La realitat més real ara mateix és que estic passant uns dies molt meravellosos. Tot em funciona bé: el cos no nota gens res de l'operació; les cervicals em recorden que les 'tinc allà' pero queixan-se a estones (jo ja no li dono importància); el pare, amb 89 anys, encara m'aconsella i m'anima a fer coses (quina enveja que li tinc)...
Cpnfio en que aquest bon moment pel que estic passant segueixo molt de temps perque, com tot i com deia aquella cançò, "los malos tiempos volverán". És llei de vida. Però ara mateix, la 'tesis' meva és resum així: felicitat. Que duri.
