Ahir parlava de que era una mica infeliç a la meva vida per culpa majoritariament de la meva inadaptació complerta al meu lloc de feina. Avui veig les coses d'un altre color més esperançador.
A la feina estic igual que sempre, al menys per ara i mica a mica vaig entrant en la dinàmica de la meva secció. Per tant, sembla que el problema de la feina s'està esvaint. Ahir també deia que a la meva feina s'havia perdut la familiaritat que hi havia fa uns quants anys i que la empresa només vol que produïr al ritme que sigui. Falç. No volia dir aixó. Només que ara les empreses buscant millorar la seva producció. És la seva feina: que tot surti millor que ahir. I no em queixo d'aixó. Les empreses tenen uns objectius que s'han de cumplir i cadascú té l'objectiu d'anar millorant. Aquí és on jo no tinc paciència. Ho vull fer tot bé al moment, i així és impossible.
Jo li estic molt agraït a la meva empresa que es preocupi primer per mí, després de l'any i escaitx que he estat de baixa laboral. Ara toca arremengar-se i treballar. Voldria que la feina em servís de teràpia... i amb aixó estic.
Des d'ahir que estava pensatiu sobre com plasmar tot aixó que acabo de explicar. I és que els pensaments mai no paren de rutllar dins dels nostres caps. Ara ja em quedo més tranquil.
