Tot i que encara arrossego una petita depre per motius que més val que no escrigui per aquí, avui he acabat el dia una mica més optimista. I aixó que avui no m'he pres la pastilleta. La meva dona m'ha notat una mica tristot i és que te ull per moltes coses. Ella intueix que alguna cosa em balla pel cap. Li dic que no, que estic una mica xooof i ja està, però la veritat és que sí que em rutllen cosetes per dins del meu cap, però sempre confio que a l'endemà s'esvaeixin. Potser demà (bé, quan escric aixó ja és 'demà) em trobi millor d'ànims que avui.
I és que necessito canviar el meu xip per l'optimisme. Avui a la feina no m'anat malament, però també m'han notat 'algo'. Es veu que no puc dissimular el meu caràcter i dir que no passa res quan en realitat sí que passa.
Com deia, a veure si demà la cosa canvia. Avui m'he descuidat el llibre del que estic estudiant i tinc que matar el temps com sigui. Demà no fallaré i el portaré. Estic estudiant Tècnic en allotjaments turístics, una carrereta de FP que em vull treure. No per trobar una altra feina (no sé si la trobaria, pero estudiaria la situació laboral). Vull tenir ocupat el cap en alguna cosa apart de la feina i també per demostrar als meus fills que aixó d'estudiar no té edat i de pas dono exemple.
Tot plegat m'ha provocat ara, que ja és matinada, que estigui de millor humor i que hagi decidit escriure al meu blog. A veure si les ganes segueixen els propers dies. Per cert, ja queda un dia menys al meu particular 'Tourmalet'. Una nit menys (queden 7).
