29/8/10

No puc confiar en res

El dia d'avui ha sigut complicat. Tot ha sortit al revés de com ho tenia planejat i, fins i tot a la feina, les coses no han sortit bé. Però demà serà un altre dia, a veure com surt. És diumenge, la dona fa festa i suposso que anirem a passar el matí a algun lloc amb els nens.
Avui ha començat torçat per la meva filla. Ha tingut un petit problema i s'ha vingut avall. Per tant, de piscina, com ho teniem previst, res. La primera torta, al front. Per la tarda la cosa s'ha normalitzat, però un cop a la feina no m'he trobat gaire a gust, sobre tot després de'una petita esbroncada del meu jefe per haver fet alguna cosa malament ahir. L'accepto i punt, però he quedat marcat. Per la nit, un cop feta tota la feina, m'he dedicat a estudiar lo de turisme i ara, quan em queden uns minuts per plegar, m'he possat a escriure al blog. És la única estona de temps que he estat realment a gust i tranquil.
Tinc la sensació de que les coses no em rutllen bé. Quan espero que tot vagi bé es produeix tot el contrari. Avui he arribat a la feina amb la idea d'oblidar el mal tràngol del matí. No em puc confiar.
De tota manera, ja és casi l'hora de plegar i queda una nit menys. En queden 5.