Tothom té somnis per fer realitat. Jo no soc una excepció i també en tinc. Sobretot relacionats amb la meva família (fer un gran viatge, tenir més comoditats a casa, etc.) però també de salut. Potser ratllo una mica amb el tema de la meva salut, però és una cosa que m'obsesiona pel fet de que jo no em trobi gaire bé.
En aquest sentit anhelo poder tenir la vitalitat que tenía als 20 anys. I és que l'edat no perdona. Tinc 47 tacos; en general no tinc dret a queixar-me malgrat que ja fa temps prenc medicació per les meves petites cosetes que pateixo. L'altra dia no podia dormir i vaig engegar la tele a veure si feien algun 'programa-somnífer' que m'ajudés a tancar els ulls. I m'hi vaig quedar veient un reportatge sobre la posta a punt del nostre cos a l'estiu. S'em va quedar gravat un home més o menys com jo d'edat que anava a un balneari a perdre kilos. A mi en sobren uns quants de kilos i aquell reportatge em va donar que pensar. A l'endemà ja estava cercant balnearis y botigues d'estètica on jo podria anar per perdre pes. No és cap burrada aixó que dic, tot i que costa uns bons calerons que ja provoquen que ni preguntis per demanar informació sobre el tractament.
Per aixó el meu somni és trobar-me bé, ser feliç, que no ho soc plenament, i desconnectar de la feina en quan surti de treballar. La meva família m'ho agrairà, i jo també. Per cert, ja només em queden tres nits a la feina. Ja queda menys pel cap de setmana a Carcasona.
