Es veu que el fet d'haver cumplit ja 46 anys no ha millorat la meva situació personal. Segueixo de baixa laboral pel fetge i la depre, que s'ha transformat en "crisi d'ansietat", segons la psiquiatra a la que hi vaig; He agafat una inesperada grip i, no només jo, sino que els dos nanos de casa també els tinc igual, amb tos i febre i sense ganes de menjar.
No ha començat amb bon peu aquest 2009, l'any de la crisi diuen, clar que jo prefereixo anomenar, com diu l'acudit, del "consumismo" (con su mismo coche, con su mismo piso...). Bromes a part, l'any 2009 ha de ser el meu, l'any en que he de millorar en tot. Per començar, dissabte que ve tinc un examen que he intentat retrassar pel meu estat, però m'ho han negat. Així que no tindré més remei que anar.
Després, ja veurem. Entre visita i visita de metges, per mí, els nanos o el pare, buscaré de fer 'algo' que em distregui mentres no hi vagi a treballar, que espero sigui aviat, però jo no mano en aquesta qüestió.
El cert és que si una cosa comença malament té l'opció de millorar-la. I així espero que funcioni. Si a pitjor ja no podem anar... Pensarem en positiu.
13/1/09
6/1/09
Un any més
Aixó és la màgia de la vida. cada any, un mateix dia celebrem el nostre cumpleanys o, millor dit, el nostre aniversari. Donsc avui, 6 de gener, dia màgic per la canalla, és el meu.
Ja celebro 46 anys de vida. Els meus pares no crec ni que s'ho haiguessin imaginat quan vaig venir al món. Bé, la meva mare ja no hi és, però des de ben alt del Cel em guia en el que pot. El meu pare segueix viu, té 90 anys i viu amb una vitalitat que ja m'agradaria tenir-la jo.
El resum de tot és que avui estic de festa. Fotut, de baixa, sense ganes de fer coses, amb una depre que arrossego per culpa del fetge, però amb un tresor, el millor que pot tenir qualsevol persona normal: la meva família. Gràcies a ells surto endevant, perque si no...
I ho deixo aquí millor escoltant Cecilia, que quan estic aixi, baixet, ella em fa companyia.
30/12/08
Tant de temps
Després de tant de temps sense actualitzar aquest blog, ara em decideixo a reprendre l'actividad. El blog del golf ja torna a estar actiu des de fa uns dies, però aquest el tenia aparcadet. La veritat és que no he volgut escriure. No estava gens inspirat i per explicar drames i penes, pero aixó ja tenim les notícies de la TV i la ràdio... bé, i també per internet, que ara ja sóc més modern.
Estic passant per una ratxa dolentota, tant de feina (s'ens ha multiplicat) com d'aspecte físic, i jo aixó últim ho pateixo de manera amplificada. Sóc una persona toba en el sentit de que qualsevol cosa m'afecta bastant, potser massa, però m'han creat així i així seguiré fins que algú deixideixi canviar-me de món.
Estic de baixa laboral per problemes de fetge, problemes cervicals, que ja els tindré per sempre, i per depre. Al final he tornat a caure en la depre, però crec que m'estic sortint prou bé. Al menys, el metges són optimistes en aquest sentit. Lo del fetge és nou, però no és dolent. Aixó m'ha tranquilitzat molt. Estic fent repós i, en el moment d'escriure aquestes modestes ratlles estic esperant que l'efecte de les dues pastilletes que prenc a la nit facin efecte per relaxar-me i descansar al llit, fins demà per fer 'más de lo mismo': relax, repós, TV, passeig per vora casa...
Confio en tornar a escriure aviat per aquí, pel 'Somni impossible', encara que tots els somnis, si ens ho propossem, son possibles. Al menys, el 'no' ja el tenim, veritat?
Bon Any Nou per tothom i que el 2009 sigui molt millor que la porqueria que ha estat el 2008.
Salut per tothom
21/10/08
Tristor amb felicitat
Avui ha estat un mal dia. A mig matí m'han comunicat la mort d'un company de feina, bon amic de la meva família i un gran periodista. Ricard era alguna cosa més que tot aixó. La veritat és que no puc lligar paraules. Ha estat un cop tant fort que no puc ni agraïr-li, ara que ja no hi és, totes les coses que ha fet per mí o per al meu pare. Tinc el cor encongit, i molt. Un sentiment de tristor que vaig arrossegant des de que m'han comunicat la seva pèrdua.
Però al mateix temps també sóc feliç. Feliç perque ell ha fet el que volia en aquesta puta vida, la vida que la mort ens arrebata casi sense avisar. Estic feliç perque Ricard va ser el centre de tots els seus amics i companys. Feliç perque el portarem sempre dins nostre, al nostre cor, fins que la maleïda mort s'ens emporti també a nosaltres el dia que ella decideixi. Llavors també estaré content perque em retrobaré amb el company, amic i col.lega que va marxar sense fer soroll. Com sempre havia fet.
Ricard, tots t'estimem.
Però al mateix temps també sóc feliç. Feliç perque ell ha fet el que volia en aquesta puta vida, la vida que la mort ens arrebata casi sense avisar. Estic feliç perque Ricard va ser el centre de tots els seus amics i companys. Feliç perque el portarem sempre dins nostre, al nostre cor, fins que la maleïda mort s'ens emporti també a nosaltres el dia que ella decideixi. Llavors també estaré content perque em retrobaré amb el company, amic i col.lega que va marxar sense fer soroll. Com sempre havia fet.
Ricard, tots t'estimem.
9/10/08
La felicitat no es paga
Després de molts dies sense escriure aquí avui m'he decidit a tornar-ho a fer. no és que hagi passat res especial per haver deixat d'escriure al blog, però la veritat és que no en tinc gaire temps. M'he ficat a estudiar una assignatura universitària, de documentació, i aixó em provoca que vagi una mica de cul, cosa que de tota manera agraeixo perque em permet desconnectar d'altres coses.
Com dic al títol, la felicitat no es paga ni amb diners. Avui ha estat un dia especial tant per mí com per al meu pare. Hem rebut la visita d'un vell col.lega seu que està preparant un llibre i el meu pare li ha donat infinitat de dades.
La cara de felicitat que tenia el meu pare de veure com encara hi ha gent que s'enrecorda d'ell i li fa petits, però importants, encàrrecs periodístics no tenia preu. Li han ficat gasolina per uns mesos. No sabeu lo agraït que estava el pare amb aquesta visita. Jo, només de veure'l, m'ha canviat el xip i fins i tot ja em trobo més bè.
I és que veure contenta a una persona de 90 anys no té preu. I lo fàcil que és.
Com dic al títol, la felicitat no es paga ni amb diners. Avui ha estat un dia especial tant per mí com per al meu pare. Hem rebut la visita d'un vell col.lega seu que està preparant un llibre i el meu pare li ha donat infinitat de dades.
La cara de felicitat que tenia el meu pare de veure com encara hi ha gent que s'enrecorda d'ell i li fa petits, però importants, encàrrecs periodístics no tenia preu. Li han ficat gasolina per uns mesos. No sabeu lo agraït que estava el pare amb aquesta visita. Jo, només de veure'l, m'ha canviat el xip i fins i tot ja em trobo més bè.
I és que veure contenta a una persona de 90 anys no té preu. I lo fàcil que és.
11/9/08
Felicitat casi total
Estic passant uns dies bastant bons en general. Tinc les meves 'cosetes' però són superables. Lo millor és que noto felicitat dins meu. No sé per què, però sembla que les coses que no són econòmiques funcionen (l'aspecte monetari casi sempre va malament).
Els nens estan molt bé de salut. Ara tornaran a escola amb ànims renovats. Nosaltres dos, Anna i jo, no ens podem queixar, (bé, ella té motius però no és moment de parlar d'aixó); la feina ens va bé i les amistats no fallan mai. El resum és que no ens podem queixar. Ara canviarem de cotxe. ens quedarem sense un duro a la caixa, però els diners estan per aixó, no? Per gastar-los.
Procuraré no malgastar-los amb xorradetes, que sempre m'agradat comprar detallets i així evitaré despilfarrar la malmesa economia familiar.
Els nens estan molt bé de salut. Ara tornaran a escola amb ànims renovats. Nosaltres dos, Anna i jo, no ens podem queixar, (bé, ella té motius però no és moment de parlar d'aixó); la feina ens va bé i les amistats no fallan mai. El resum és que no ens podem queixar. Ara canviarem de cotxe. ens quedarem sense un duro a la caixa, però els diners estan per aixó, no? Per gastar-los.
Procuraré no malgastar-los amb xorradetes, que sempre m'agradat comprar detallets i així evitaré despilfarrar la malmesa economia familiar.
4/9/08
Satisfacció
Avui ha sigut un gran dia per mí. Feia temps que no escrivia en aquest blog, però és que tinc una sensació especial. Després de molt de temps sense fer-ho, gairebé cinc anys, avui he tornar a escriure al diari, amb signatura i tot, jeje.
La veritat és que quan em van dir si podia fer una entrevista, no em vaig poder negar. Per mí mateix tenia ganes de tornar a agafar el vell bloc de notes i apuntar les respostes a l'entrevistat, un conegut entrenador de futbol.
Vull dir que avui em sento realment 'realitzat', com es deia quan jo era més jove. A part de tenir un, dos o els blogs que siguin, no és el mateix que un treball teu, fet amb professionalitat, aparegui en les planes d'un diari de tirada nacional. La sensació és realment indescriptible. Per aixó avui soc una mica més feliç.
La veritat és que quan em van dir si podia fer una entrevista, no em vaig poder negar. Per mí mateix tenia ganes de tornar a agafar el vell bloc de notes i apuntar les respostes a l'entrevistat, un conegut entrenador de futbol.
Vull dir que avui em sento realment 'realitzat', com es deia quan jo era més jove. A part de tenir un, dos o els blogs que siguin, no és el mateix que un treball teu, fet amb professionalitat, aparegui en les planes d'un diari de tirada nacional. La sensació és realment indescriptible. Per aixó avui soc una mica més feliç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)