Avui ha estat un mal dia. A mig matí m'han comunicat la mort d'un company de feina, bon amic de la meva família i un gran periodista. Ricard era alguna cosa més que tot aixó. La veritat és que no puc lligar paraules. Ha estat un cop tant fort que no puc ni agraïr-li, ara que ja no hi és, totes les coses que ha fet per mí o per al meu pare. Tinc el cor encongit, i molt. Un sentiment de tristor que vaig arrossegant des de que m'han comunicat la seva pèrdua.
Però al mateix temps també sóc feliç. Feliç perque ell ha fet el que volia en aquesta puta vida, la vida que la mort ens arrebata casi sense avisar. Estic feliç perque Ricard va ser el centre de tots els seus amics i companys. Feliç perque el portarem sempre dins nostre, al nostre cor, fins que la maleïda mort s'ens emporti també a nosaltres el dia que ella decideixi. Llavors també estaré content perque em retrobaré amb el company, amic i col.lega que va marxar sense fer soroll. Com sempre havia fet.
Ricard, tots t'estimem.
