Després de molts dies sense escriure aquí avui m'he decidit a tornar-ho a fer. no és que hagi passat res especial per haver deixat d'escriure al blog, però la veritat és que no en tinc gaire temps. M'he ficat a estudiar una assignatura universitària, de documentació, i aixó em provoca que vagi una mica de cul, cosa que de tota manera agraeixo perque em permet desconnectar d'altres coses.
Com dic al títol, la felicitat no es paga ni amb diners. Avui ha estat un dia especial tant per mí com per al meu pare. Hem rebut la visita d'un vell col.lega seu que està preparant un llibre i el meu pare li ha donat infinitat de dades.
La cara de felicitat que tenia el meu pare de veure com encara hi ha gent que s'enrecorda d'ell i li fa petits, però importants, encàrrecs periodístics no tenia preu. Li han ficat gasolina per uns mesos. No sabeu lo agraït que estava el pare amb aquesta visita. Jo, només de veure'l, m'ha canviat el xip i fins i tot ja em trobo més bè.
I és que veure contenta a una persona de 90 anys no té preu. I lo fàcil que és.
