Avui han començat les obres del pis del meu pare, on ell vivia. La veritat és que per una part estic content perque el pis quedarà molt maco un cop acabades les obres, però per una altra part estic trist. Són molts records viscuts, hi han coses antigues que em tindré que desfer... És el preu que tinc que pagar per seguir endavant a la meva vida.
La intenció és poder llogar el pis uns anys, fins que algun dels meus dos fills vulgui anar-hi a viure.
Mentrestant, em tinc que conformar en veure com llencen la runa i altres objectes que no puc aprofitar: el llibres, a la biblioteca, alguns premis i reconeixements del meu pare ja els tinc a casa meva...
Toca esperar
