Esperant el relax

Dues setmanes després torno a escriure per aquí. Les obres del pis del meu pare van pel bon camí, però no deixen de ser emprenyadores. El pis estarà en obres uns dos mesos, però quedarà molt xulo. Espero convèncer a la gestora de la Generalitat per llogar-lo quan abans millor. Un cop estigui adequat, tot endressat i pulit quedarà molt maco.

Mentrestant, jo vaig fent la meva vida. A la feina segueixo com sempre, amb l'esperança de que algún dia s'em giri la truita, i a casa, la mar de bé amb la família. Sort tinc de l'Anna, que m'ajuda molt i em dona empentes perque jo segueixi mirant endavant.

I esperant el cap de setmana del 2, 3 i 4 de setembre, que marxarem a Andorra. Divendres farem la festa d'aniversari d'en Sergi, que ja farà 13 anys, 13, i dissabte al matí, 'carretera y manta' cap a Andorra, a desconnectar dos dies de la feina i del ritme de Barcelona. Ja en tinc ganes de marxar. Però el que sí que espero amb moltes ganes és el creuer pel Mediterrani que farem a principis d'octubre. En això sí que tinc dipositades moltes esperances de relax. L'Anna i jo sols. Encara no m'ho crec. I encara m'estic pensant si m'enduc el mòbil al viatge.

Tot arriba.