Així, doncs, estic bussejant per l'hemeroteca del diari i salvo tots els PDF's que puc. I faig tot això perque només he trobat una persona, sí, UNA persona, que era un gran devot del meu pare. I mira que el meu pare va entrevistar gent, els hi va fer publicitat gratuïta al diari... que els va donar a conèixer. I em va molestar molt que el dia del seu enterrament només vingués aquesta persona i quatre més mal comptats. No s'ho mereixia això el meu pare. Gent de la gimnàstica, de la lluita, de les arts marcials, de la natació, del futbol... Però està clar que un periodista, que ha vist més de mig món, quan es jubila no és res. Només això, un 'jubilauta', com dic jo. I si es mor, la cosa ja passa de taca d'oli.
Algún dia el meu pare tindrà el reconeixament que es mereix. Confio en que els premis més importants que va guanyar poguin mostrar-se al públic. Sobre aquest tema també m'estic movent i confio molt amb Josep Maldonado. Estic segur que entre ell i Jose Guiral el meu pare tindrà un lloc idoni perque es part de la història esportiva de Catalunya.
