Ara feia molts dies que no escrivia. Estic de vacances, però no vull deixar d’escriure molt temps perque m’agrada fer-ho. M’ajuda a relaxar-me. Estic a Sant Llorenç, a l’illa d’Eivissa. No vaig de festa com molts podeu pensar. Al revés, estic al mig de la muntanya rodejat de pau, ocellets… en definitiva, rodejat de natura sana. A més, la ‘juerga’ jo ja la deixo pels més joves.
Em feia falta desconectar una mica de la vida quotidiana. La feina que tinc s’em menja molta energía, m’estresso molt i per això aquestos dies els aprofito per estar al màxim temps relaxat.
De tota manera, no deixo de pensar en altres coses. És el segon estiu que no hi és el meu pare i encara trobo a faltar la obligació de trucar-lo cada dos dies per saber com està. Penso que mai m’acostumaré. Em tinc que donar més temps. El més positiu és que tinc la meva familia, els fills, la dona, els sogres… No sé què faria sense ells.
Potser a partir d’ara em vinguin temps de canvi. No sé per què, pero intueixo un canvi a la meva vida. Ojalà sigui per millorar.
