De tota manera, sí he tingut temps per pensar, raonar coses... Encara tinc el pis del meu pare amb tot el que era seu, però el seu arxiu esportiu, el seu llegat, ja no hi es. El té el meu amic Jose Guiral, un estudiós de les arts marcials. Al meu pare li haigués fet il.lusió que ell ho conservés i li doni la utilitat que jo no li donaré. Sé que està en bones mans, en les millors. Gràcies Jose.
Hi haurà una altra novetat. Estic en 'negociacions' amb una persona molt influent de l'esport català perque els premis més importants que va rebre el meu pare estiguin exposats en algun lloc públic. Crec que el meu pare es mereix tenir un reconeixement així. Esperaré esdeveniments.
A part de tot això, jo segueixo pensant en mí mateix. Sóc un egòlatra. Quan escric aquestes línies em quedaran dos dies per agafar tres setmanes de vacances d'estiu. Ja en tinc de ganes. Poder desconnectar de la feina, aïllar-me amb la meva família a Eivissa, al meu racó preferit... són coses que no es poden pagar amb diners. I quan torni a la feina, a veure què passa. Segueixo pensant en donar un tomb a la meva vida laboral, però no és gens senzill. Actualment la situació no és la millor, però el meu cos mana i si és com estic ara mateix... no descarto res.
Tots aquests pensaments em tenen presoner. No paro de donar-li voltes al cap. Penso en mí, però també en els altres de casa meva, i sé que arribarà un moment que tindré que triar, no sé quan, però arribarà aquell dia.
Mentre tant, em dedicaré a disfrutar de 21 dies de sol, platja, família, muntanya i pau.
