Està clar que un futbolista, per ser un dels casos més comuns, és l'autèntic protagonista de la jornada futbolera del cap de setmana (bé, del cap de setmana o de la setmana, perque ara hi han partits cada dia) i s'el segueix amb lupa. Fins i tot la seva vida privada és objectiu de la premsa esportiva. Coses que abans eren nomès de la premsa rosa, ara venen a qualsevol publicació, per seriosa que sigui. Exemple claríssim és el de la relació sentimental de Gerard Piqué amb la cantant Shakira. No hi havien proves de que estiguessin junts i fins i tot es deia que una foto dels dos juntets es pagava a 150.000 euros. El periodisme d'investigació, rosa o esportiu, dóna igual, va fracasar quan Piqué va publicar al seu Twitter i al seu Facebook una foto d'ell amb Shakira i uns altres amics. Després es queixen de que no tenen vida privada. Si ells fomenten que s'els persegueixi!!! És tot un espectacle, i no esportiu malauradament.
Amb tot això vull dir que l'esport, tal com estava concebut fins fa poc anys, ha evolucionat, si es pot dir així, cap a una vessant perillosa. Estem en temps del 'todo vale', de la crítica més furibunda i del 'esta exclusiva es mía', important més bé poca cosa les maneres de com s'ha aconseguit la informació per tal de ser el primer en publicar-ho.
Per contra, hi ha altres esports, com la vela, que no n'hi han protagonistes en les planes esportives malgrat els èxits que acumulen any rere any. Ara s'està fent la Barcelona World Race, la volta al món sense escales i amb només dos tripulants a bord. Algú ha llegit alguna cosa de la vida privada d'Anna Corbella, per dir un nom??? No ho veuran pas això i ni falta que fa. Els tripulants són professionals de dalt a baix, està clar que cobren uns diners per fer aquest tipus de regates, però passen desapercebuts totalment menys quan es parla de la cursa en sí. Això sí és informació i provoquen un altre tipus d'espectacle, l'esportiu.
