La inclusió d'Espanya en el conflicte de Líbia ha supossat el cop de gràcia al govern de Zapatero. Els mateixos que deien "No" a la guerra d'Irak quan governava Aznar, ara es canvien de jaqueta sense tenir en compte les possibles conseqüencies. Em sembla que el PSOE ja ha perdut les eleccions generals de l'any que ve. Gaddafi no només és mostra atrevit i desafiant fent de les seves al seu país sino que a més es carregarà a més d'un polític, en aquest cas a Zapatero i els seus.
En temps de crisi, que puja tot, des de la benzina fins la llum, nosaltres som tan valents i rics que enviem fragates, submarins i avions a un conflicte que a nosaltres ni ens va ni en ve. AH!, la política. Aquestos que criticaven a Aznar per la guerra d'Irak ara resulta que es tornen patriotes, com a dit José Blanco, que ha arribat a dir que està "orgullós de ser espanyol". Patètic.
I mentre passa això, a Catalunya segueix la purga dels socialistes de cara a les eleccions municipals del 22 de maig. No tenen programa perque... no tenen res a fer de nou. Han fet de tot (coses bones, poques, i coses dolentes) durant 32 anys a l'alcaldia i s'els hi ha buidat la neurona. La 'ultima ha sigut la marxa de Francesc Narvàez, qui ha dit que no estarà a l'equip d'Hereu. Fan unes primàries per dir-se de tot entre ells, Montilla 'desapareix' del mapa socialista i no es decanta per ningú, i l'unic que dona la cara una mica, Joaquim Nadal, va treient aigua com pot perque la fisura al vaixell socialista es va engrandint.
Al final, Xavier Trias es trobarà amb una victòria amb més demèrit del PSC que per mèrits, que en tindrà de sobres, de CiU.
