'La princesa inca' es fa dir i acaba de publicar un llibre de poemes dedicat a totes les dones que pateixen el que ella ha patit. Cristina, que així es diu l'autora, parla de les seves vivèncias convivint amb aquesta malaltia, del seu ingrés a un psiquiàtric...
Aquesta història és una més de les que ens podem trobar a la vida quotidiana, al carrer. Ella assegura que hi ha esquizofrènics dirigint diaris, clubs de futbol, empreses, televisions... Nosaltres no arribem a tant, però sí estic segur (ho puc assegurar per vivència pròpia) que hi ha gent que necessita tractament, no que la tanquin a un hospital perque la lliguin de mans i peus. Jo no amago que pateixo depressió i que m'estic medicant. Sé que no em curaré mai d'això, però intento viure la vida de la millor manera possible. Ella es refugia a la poesia. Jo, amb els meus. A la mínima que puc, sortim de casa tots quatre perque ells són la raó de la meva vida.
Molt de nosaltres podriem aprendre de Cristina, un èsser humà que ha sabut sortir del costat més fosc d'una malaltia per continuar lluitant per la vida. Ara ja té un admirador més.
