Dos díes

Ja em tocava. Avui m'han arribat els dos dies de festa i estic molt content. Seran dos dies de tranquilitat, sense mòbils pel mig i d'estar amb la família. Clar que la meva filla gran tindrà que estudiar i no podrem fer segons quines coses, però el que sí que faré serà passejar, no sé per on, pero el fet de sortir ja és molt per mí.

Només són dos dies, però val la pena esperar. Ahir, a la feina, no em va anar gaire bé perque es veu que segueixo fent 'cagades' que són fàcilment subsanables. Em tinc que fixar més a l'hora de fer les tasques, per això dic que aquest dos dies em vindran de perles.

A veure si una de les dues tardes em passo cinc minutets per l'agrupació de Sant Martí de CiU. Em tinc que donar a conèixer, tot i que per mí el més important era conèixer al president, Genís, que el vaig conèixer el dia de l'assemblea, dijous passat. A veure si per aquests contactes arreplego alguna cosa.

I no m'ha passat gaire cosa més, Ara vaig a veure el meu vaixell virtual de la Barcelona World Race, a veure com va i si em queda molt per arribar a Austràlia. Estic jugant amb el meu fill Sergi i amb el meu amic Ricard, que em porta una enorme avantatge. Així mataré l'estona abans de marxar, doncs ja tinc la feina feta, i a dormir, que són dos dies...