Tot plegat em va provocar tal estat de nervis que vaig caure en una mini crisi d'ansietat que em va impolsar a escriure que em plantejava donar un cop de timó a la meva vida laboral. La veritat és que vaig aguantant com puc. Són moltes coses que tinc que assimilar i només em faltaven ensurts com aquest.
Avui he tornat a pujar la meva autoestima. He vist les coses d'una altra manera tot i que tinc la sensació, a vegades, de que no en sé fer res de bò a la feina. Avui les coses han anat més calmades, m'he animat una mica i els companys i amics, que es van mostrar sorpresos pel post que vaig penjar a Twitter i a Facebook, avui m'han donat ànims.
Tot plegat fa que tingui que recapacitar una mica més sobre la meva vida en aquest món. Tinc coses pendents per fer (arreglar el pis de Lepant, acabar de fer gestions relatives a la mort del meu pare, estar amb la família, cuidar dels nens, que ja no són tant nens... Tot aixó a mí em menja per dins, però tinc que anar pas a pas.
De moment, avui estic de nit a la feina i les sensacions són bones; no com el dia anterior. Són els clàsics alts i baixos que ens provoca la vida... I els que queden.
