24/2/11

En record d'Anna Vila

Reconec que he passat dos dies xungos. Dilluns, que em trobava més o menys bé, vaig rebre la fatal notícia de la mort d'Anna Vila, una amiga nostra i companya de feina de la meva dona. A l'Anna feia molts anys que la coneixiem, però mai coincidiem perque la van traslladar de departament, tot i que sabiem coses de nosaltres per altres canals.
L'Anna ens va deixar dilluns després de lluitar uns anys contra un càncer de mama que al final ha triomfat. Bé, no ha triomfat, perque l'Anna va lluitar com mai contra la malaltia fins que no va poder més. Era una gran amant de la natura, pujava cims de la geografia catalana junt amb el seu marit Eduard, que avui es troba sol de la companyia que li feia l'Anna, i tot a que ens té a nosaltres, mai será el mateix.
Tenia un bloc on va explicar com anava la seva malaltia. Fins i tot va comentar el que sentia el dia que li van diagnosticar que patia un càncer. Ho he llegit i m'en adonat que la vida val més del que ens pensem.
Ha estat un cop dur, baix, però ens hem de refer com sigui. L'Anna, a partir d'ara, ens vetllará des del cel perque aquesta era la seva feina, estimar als seus, i no ens deixarà tirats.
Per tú, Anna, Carpe diem.