Avui, 6 de gener, he fet 48 anys. Una jornada molt especial perque no nomès és el meu cumpleanys, sino que també és el dia de Reis. Ho hem celebrat com deu mana, amb regals i rauxa a dojo, però el que més m'agradat de tot no han estat ni els regals ni passar el dia amb la família, sino la quantitat de gent que s'ha enrecordat de mi en un dia tan especial. La veritat, jo no creia que tindria tanta gent al meu voltant. Amics, companys de feina, família... tots m'han felicitat en un nombre que jo ni haigués imaginat mai... Jo tinc el cor gran, però tots ells han demostrat tenir un gran cor.
De tota manera ha estat el meu primer cumpleanys sense el meu pare. Ha sigut dur disimular el fet que ja no està amb nosaltres, amb mi, però crec que he fet bé el meu paper. M'enrecordat d'ell i crec que des d'el cel em fa un regal cada dia.
No vull acabar la jornada de manera trista, així que lo millor serà aparcar sentiments pels que ja no estan i segur amb els vius, que són, al cap i a la fi, amb qui tinc que conviure cada dia. Ara, per sopar, tornarem a celebrar el cumpleanys els quatre de casa, perque tots ells també tenen un gran cor.
