Aquest és el millor calificatiu que puc escriure al títol d'aquest post. Estic impacient perque només em queda una nit de feina per agafar quatre dies de festa. El cap de setmana marxem tots a Carcasona a disfrutar de la seva 'Cité' medieval i dels seus encants, que son molts.
Impacient també perque aquest mes de setembre tindré 2 caps de setmana de festa i a mes, el dia 27 començo tres setmanes de vacances. És o no és per estar impacient?
Impacient també perque avui he anat al metge i m'ha dit que per trobar-me bé del tot he de perdre molts kilos. Ja he començat a fer dieta i a més tindré que fer terapia de reducció de pes amb psicòleg, dietista, controls médics, etc.
Tot plegat fa que estigui una mica eufòric. Ja tocava el canvi d'humor. Portava uns dies una mica apagadots però avui sembla que he canviat el xip per tot aixó que acabo d'explicar. Aviat també rebré una notícia que em fa molta il.lusió, però encara no la puc confirmar, així que ho deixo tot a l'aire i quan hagi alguna cosa confirmada (potser que al final no hagi res) ja diré alguna cosa.
De moment toca disfrutar d'aquest últim dia de treball abans de 4 dies de festa.
Per cert, com a pare també estic impacient perque dimarts els meus dos fills comencen l'escola. Després de tants dies que han tingut de vacances, ara comença el relax paternal. Estic impacient
