Avui, per exemple, he estat bé practicament tot el dia, però sempre hi ha un 'però' que intentaré eliminar com sigui. Per començar, dijous tinc visita a la psiquiatra, una dona a la que li tinc molta fe des del primer dia. Ella m'aconsella i em dona ànims... i també bronques, però en general vaig bé amb ella. A veure si en dues setmanes puc aconsseguir l'alta mèdica per tornar a treballar. Depend d'ella.
També he recuperat les ganes de fer coses, un altra bon síntoma de que la cosa funciona, però no en vull fer masses alegries per si la cosa no funciona.
En resum, que sembla que estic pel bon camí, però no tinc que baixar la guàrdia. Poc a poc és la millor manera de que em prengui tot aixó que m'ha passat. A veure si en pocs dies torno a la normalitat malgrat tot el que tinc. Entre lo del coll, el fetge i, em sembla que alguna cosa més que tinc que esbrinar, ja és hora de que tiri endevant.
