21/4/09

19 anys ja...

Sí. Ja són 19 anys els que faig de casat amb l'Anna. Quí ho anava a dir fa 19 anys que aguantariem tant de temps aquell plujòs 21 d'abril de 1990.

En aquest temps ens ha passat de tot, coses bones i coses dolentes, com tot en aquest mon, però en resum puc dir que la cosa no ha anat tan malament, encara que tot és millorable, com jo sempre acostumo a dir.

A l'Anna només li puc donar les gràcies per estar al meu costat cada dia. Ella tambè aguantatot el que em passa a nivel de malalties i problemes de salut que estic patint des de fa un temps. I la seva família sempre ha estat al nostre costat quan alguna cosa dolenta ens ha passat. D'aixó sí que puc estar orgullós, de tenir una família com cal.

I dels nens no dic res? Doncs sí. Ells son el nostre fruit de l'amor i l'estima. La Sílvia és ja una adolescent, repelent a vegades perque la edat que té la obliga a ser així. Està canviant, que la natura no perdona a ningú. I el Sergi va creixent. Es va fent tot un homenet, però sempre serà el nostre 'enano' de casa.

Només puc dir ara mateix: gràcies a tots.