Des de que prec la medicació nova la meva vida ha canviat d'hàbits. Potser entre les pastilletes i que m'en vaig a dormir abans deles 11 de la nit el cert és que ara sembla que faig vida 'normal': dormo 7-8 hores, que és el que reclamen els metges, em llevo d'hora, passejo una estona i torno acasa a esmorçar. Fins aquí, tot normal.
El problema radica en el meu horari laboral: entro a treballar de tardes i plego de matinada. Què passarà llavors quan torni a la feina? M'adaptaré? Tornaré a caure en l'angoixa que encara arrossego? Preguntes lògicas, no?
El cert és que de moment tothom em diu que no hi pensi, que em centri en el dia a dia i que lo altre ja vindrà. Ja ho sé, tenen raó, però Déu m'ha fet així, patidor nat, i no ho puc evitar. De moment, he canviat els hàbits peer els d'una persona normal d'aquest món. A veure quant trigo a trencar estadístiques.
