Encara que segueixi de baixa i que la angoixa no baixa el llistó, crec, només crec, que em trobo més bé. Tinc dies de tot, més dolents que bons, però els bons van 'in crescendo', el que vol dir que és un bon senyal.
Ahir, per exemple, tenia metges. Un em va fallar; l'altra em va apujar la dosi de psicofàrmacs per dormir millor. Aquesta és una altra història: a les 11 de la nit ja estic dormint, però a les 6 i poc del matí ja estic d'empeus. He canviat el cicle de la meva vida laboral, que era al revés: marxar a dormir de matinada per llevar-me molt més tard. Tot canvia.
Un cop torni a la feina, que encara no sé quan serà però ja m'han dit que no serà immediat, tindré que tornar a canviar el meu rellotge laboral d'abans perque sino estarem a les mateixes. La setmana que ve serà 'durilla' en quan a visites mèdiques (psiqui, Asepeyo, control de digestiu, psico...). veure com la supero.
Quan un està així té unes ganes de plegar de tot , que faria el que fos per tornar a la feina... tot i que no em convé, segons els metges, que diuen que és massa d'hora encara. Veurem com passo la setmana.
La única cosa 'bona' que te aixó és que disfruto de la família molt més que abans, que és com una droga per mí. Potser també era necessària aquesta 'droga' per millorar.
