Demà toca a la seva fi. Cinc dies plens d'emocions, de rememorar els vells temps de quan erem joves i anavem a l'escola. Jo m'he tret molts anys de sobre en aquesta setmaneta curta d'aprenentatge. Les meves canes son una conseqüencia de la meva edat, però el cervell ha tornat a la seva joventut malgrat sigui només pe
r uns pocs de dies.Ho recordaré sempre, però amenaço a tornar a estudiar perque realment ha valgut la pena. I tot aixó ho escric ara, a les 2 i escaich de la matinada. He arribat fa una estona de la feina, on per cert s'ha muntat un bon merder per les dimissions a Can Barça. Demà em tindré que llevar com cada dia d'aquesta setmana, a les 8. però no m'importa. Tenia la necessitat d'escriure. Aquesta és la verdadera raó per la qual tinc no un blog, sinó dos.
Ens veiem demà a classe per últim dia, però serà un "fins després".
L'imatge és de la nova carpa als jardins de l'UB
