Feia molts dies que no escrivia. No en tenia ànims ni per possar-me davant de l'ordinador, però sembla que avui he canviat el xip. Avui he aprés una cosa del meu pare. Ell, que és vell llop, m'ha dit que hem de ser forts sempre, no només a l'adversitat. I té raó. Ell ha passat per moltes i de molts colors, la majoria foscos, i intenta que a mí em passi el mateix. Tot ha vingut arrel de que ell és un supervivent de la Guerra i m'explica mil i una històries, la majoria repetides, sobre la seva joventut.
Jo intento recuperar la salut i m'ha dit aixó, que el més important és ser fort. Ell ho ha sigut. Jo l'envejo. Sempre diu que es morirà sense tenir res. La veritat és que sí que en té, moltes coses, però ell aguanta o sap aguantar. Jo no soc així.
De tota manera, avui, i després de moltes xerrades amb ell, he aprés la lliçó: he de lluitar contra tot amb la finalitat d'aconsseguir la felicitat, la pau interna, l'armonia entre tot, feina, família, amics, problemes... Només així podrem tirar endevant i mirar al front. Paraula que ho intento des de ja mateix.
