Em considero un afortunat. Sí, no tinc gens de por en dir-ho. Malgrat tot el que m'ha passat darrerament, només puc donar les gràcies per tenir el privilegi de viure en aquest món.
Un cop superada ja la intervenció quirúrgica que vaig patir, les coses ja rutllen practicament com abans, encara que a vegades noto molèsties, però són mínimes. Aquesta vegada he guanyat jo i confio en que la sort no m'abandoni, a poder ser mai. Tinc la fortuna de viure, de tenir la família que tinc i de tenir els amics que m'envolten. Tanmateix agraeixo tenir una feina estable, millor o pitjor pagada, aixó ara mateix és secundari. El més important és sentir-se viu, amb ganes de fer coses. La primavera, precissament, no ajuda a aixecar els ànims, però li presento batalla. És cert que a les nits sembla que em desconnectin, com si s'acabessin les bateries, però mica a mica la astènia va minvant, ho vaig notant. I aixó és molt bò.
Reconec que en general tinc sort. Malgrat tots els problemes que quotidianament m'envolten, com a qualsevol esser humà, jo tinc sort. La vida em dona sort. I avui en dia, aixó és molt.
