I és veritat. Estic passant uns dies realment bons, amb les seves coses bones i dolentes però, en general, són bons. Lo dolent no deixa de ser anecdòtic doncs el que a mí m'interessa és mantenir aquest status de felicitat que, de moment, no s'atura.
Dissabte vaig gaudir com mai del meu fill. Al nano no li van sortir gaire bè les coses, però jo estava alla, per consolar-lo, animar-lo i fent-li que aixequès el cap quan ell semblava que s'enfonssava. Aixó no té preu. Diumenge, tres quarts del mateix, però encara millor, doncs no havia cap tensió que poguès amargar la vida al nen.
Així doncs, tot va bè. La única cosa que no rutlla com Déu mana és la meva tensió arterial, però això és secundari. Mentres pugui sentir la felicitat de veure la meva família, en especial els nens, com van creixent sans i com disfruten, aixó ja m'omple del tot.
