Avui no tinc dret a queixar-me. Desprès d'haver publicat l'últim post aquí, he canviat d'humor. Encara estic assumint tot, des de l'operació de vesícula fins les conseqüencies que pot tenir el fet d'haver trobat algo dolent en l'analisi que han fet a la vesícula.
Reconec que em capfico molt amb les coses, però crec que és moment de canviar el xip. La veritat és que em trobo millor, un xic més animat i amb ganes de començar a fer vida normal, tot i que encara no puc. Per sort, la família ajuda, especialment la dona, però els nanos no es queden enrere i sempre busquen algún motiu per distreure'm. I el meu pare tambè, encara que ja tingui 89 anys.
Gràcies a tots ells els meus ànims van cap amunt. La setmana no ha començat gaire bè, però segur que acabarà molt millor. Toca canviar a positiu.
