Diuen que és el millor que ens pot passar a la vida, però un cop ja hi són aquí, al nostre món, els problemes creixen, com els nens. No, no és cap queixa. Ben al contrari. Tenir fills avui en dia no és motiu de celebracions, més bè de supervivència de la nostra espècie.
És ben cert que els tenim per amor, al menys en el meu cas, però tambè es cert que tenir fills implica augmentar problemes a casa al temps que, 'casualment', redueix considerablement el nostre coixí econòmic. Conforme van creixen els petits les despesses econòmiques pugen i, sense adonar-nos, arribar a fi de mes cada cop és més complicat.
Jo en tinc dos de nanos, i la gran, de 12 anys, ja comença a estar a l'edat tonta. En qüestió de minuts passem del "no em ratllis" o el "no m'enteneu" al més carinyós "t'estimo papa". Tenen tal disbauxa hormonal que no s'aclaren. Tot i així, disfruto molt amb ells tot i que sé el que m'espera durant uns anyets, perque quan acabi una amb l'edat tonta l'altre, que ara en tè 9, començarà.
De tota manera, mai haiguès imaginat que jo disfrutaria tant veient com pugen els meus nanos. I això no es paga amb diners. Nomès amb amor, carinyo i tendressa.
