Sempre hi ha un dia que s'ens torça sense saber per què. Estem euforics, divertits, animats i, de cop i volta, tot canvia, com si ens haiguessin resetejat un xip intern. Què ha passat? No ho sabem, però hem passat d'un estat d'eufòria a una tristor incomprensible.
Jo no soc psicòleg, però sé que mai estem igual d'estat d'ànims. Nomès fa falta una petita decepció per variar totalment el rumb del nostre humor. Els que som depressius per naturalesa això ho sabem i lluitem per evitar canvis bruscos, però hi ha moments en que per molta empenta que hi possem no hi podem fer res.
Si això passa, el millor, al menys en el meu cas, és desconnectar el xip, tancar-se en un mateix una estoneta i deixar fluir el temps mentres notem que la tranquilitat es va apoderant del nostre ser. Al cap d'un temps més o menys curt, tot allò que balla dins el meu cap s'anat endressant miraculosament. Com si fos una petita migdiada.
Ara és qüestió de tornar a començar. I si el dia torna a donar-nos l'esquena... millor quedar-se a casa, amb el MP3 a les orelles i escoltant música, que diuen que amansa les feres, que demà serà un altre dia.
