En aquell moment ni jo sabia que acabaria jugant a golf com ell, però segurament aquell gest d'amistat em va transmetre la bilis d'aquest esport, que ara tinc 'aparcat' per causes que no venen al cas esbrinar. I el que és millor, el meu fill també sap jugar a golf. És com si la ma d'en Seve hagués trasmés un sentiment a la meva família per aquest esport.
Seve era un monstre en tots els sentits. Ho va guanyar tot caminant pels camps de golf de tot el món, però el seu paradís especial era la seva terra de Pedreña, a Cantàbria, on ha viscut i on a mor.
Jo, des d'aquest humil bloc d'internet, només puc donar les gràcies a Seve per tot el que ha fet. Ens ha donat moltes alegries esportives, ens ha sorprés lluitant com mai havia lluitat contra un maleït càncer que, al final, ha acabat guanyant aquesta partida. Però Seve ara és més gran i des d'allà dalt veurà com la seva empremta es multiplica en el jovent que fa esport. No fa falta que jugui a basket, a futbol, a golf... no, perque Seve era un esportista nat. Un guanyador, sí, però un esportista de cap a peus. Aquella encaixada de ma a Mundo Deportivo ara té un valor incalculable. Jo només puc dir ara gràcies, Seve.
