La tàctica és anar a la nostra

Diuen que quan un és més atacat, criticat, vilipendiat... és fa més fort. La prova la tenim en els futbolistes que, quan són xiulats a un camp de futbol diuen que més ànims i força tenen. Segurament serà veritat. Jo, que tinc la moral de vidre finissim, discrepo totalment, encara que hi haurà casos (recordem a Figo en el Camp Nou amb la semarreta del Real Madrid) que són l'excepció. En canvi, a mí, tot s'em queda dins.

Dic això per tot el que vaig dir en el post anterior sobre les crítiques cap a la meva persona. Doncs me la repampimfla'. Estic aprenent a escoltar, però tambè vull ser escoltat. I si a algú no li agrada, doncs que no miri, com deia ahir.

Per tant, hem de fer la tàctica d'anar a la nostra. Exemple: les properes eleccions municipals. A Barcelona, l'alcaldable pel PSC Jordi Hereu, utilitza el vell i antiquat sistema de l'insult i el descrèdit. Que si Trias és feble, que si és un ninot en mans de Mas, que no té capacitat per ser alcalde... No s'ha d'entrar al drap. No senyor. Hem de seguir amb la nostra tàctica, la de dir les veritats, les d'explicar els objectius, les de fer les coses bé per fer un canvi positiu.